Roma, Nova York, Londres, Cancún o Bangkok. En este estiu que ja ens diu adéu, crepusculant nit a nit, segur que molts torrentins afortunats han pogut realitzar algun viatge pel món durant les seues vacances. No és mal pla. Si el pressupost familiar s’ho permet, és una gran oportunitat de fer turisme, conèixer les grans capitals del món o descobrir paratges i cultures meravelloses.
Guinea, Moçambic, La Índia, Colòmbia, Perú, Tanzània o Togo. També durant este període estival, alguns torrentins, igualment d’afortunats, han emprés un altre tipus de viatge pel món. Però no han sigut turistes, sinó missioners. Un bon símptoma de que encara hi ha esperança per a este món que pareix trontollar-se és que, en els últims anys, conec personalment diversos joves i adults que, el temps de les seus vacances, l’han decidit dedicar-lo als més necessitats. Segur que coneixen algun cas proper.
Aventura? Conèixer altres realitats? Obtenir una resposta a les inquietuds personals? Cadascú té una raó per anar a les missions. Però hi ha un punt en comú: amb humilitat, voler posar el seu granet d’arena per a canviar el món. Però, curiosament, quan tornen a casa i els preguntes, sempre creuen haver rebut més del que han donat. Saber gaudir de les coses xicotetes, tindre un ritme de vida més pausat, relacions interpersonals més càlides, una fe molt gran, unes ganes enormes per tirar endavant, sense desanimar-se, lluitant pel seu futur i per millorar la seua situació. Un es pregunta quin és el país civilitzat.
Espanya, València, Torrent, el seu barri, el seu veí. Tenen raó, malauradament, ací també hi ha pobres i pobresa. Ben prop. I no, no ens valen excuses. No val mirar a altre costat. Una persona sola no va a canviar el món però una a una sí. Ací, en la nostra ciutat també podem ser missioners. Podem ajudar.
NOTA: Artículo aparecido en el número 232 de La Opinión de Torrent
Miope 