Un delirium en tres actes

1. INTERIOR. HABITACIÓ. MATÍ.

La habitació és menuda i austera. Sense ornaments. Un llit, un comú i un estant amb pocs llibres són la seua decoració. L’engabiada finestra il·lumina tímidament l’estança. Hi ha dos persones, un home jove amb hàbit i un major amb bata.

HOME JOVE: No sé que fer. No sé si estic preparat. Sóc un mar de dubtes. Podré ser un d’ells?

HOME MAJOR: De qui parles? Ací no hi ha ningú.

HOME JOVE: D’ells! Dels Comilitons! I clar que no estan ací! M’acusa la vostra mercè d’estar embogit? La seua fama es coneguda fins els confins del món! Valents! Lluitadors! Mig monges i mig cavallers! Moren a Jerusalem, on defenen els camins a Terra Santa!

HOME MAJOR: No t’exaltes. Jo no t’acuse de rés. Només pregunte. De què els coneixes?

HOME JOVE: Fou en una calorosa nit de juliol. No podia dormir i havia eixit a la fresca. Recorria els carrerons de la nostra vila quant vaig sentir una gran algaravia. Crits, rialles i música encisadora omplien una plaça on es celebrava un estrany ritual. Queia aigua però no plovia. La gent ballava però no escoltaven. Es trobaven en una estranya harmonia.

HOME MAJOR: Em parles de bruixes?

HOME JOVE: Això vaig témer al principi. Però, al centre de tot, campaven un grup d’homes. Homenots, millor dit. De repent, em van servir un estrany beuratge i tot es va quedar fosc…

 

2. EXTERIOR. JARDÍ. VESPRADA.

Diferents varietats d’arbres i flors omplin de llum i ombres el jardí. Forma part del patí central d’un antic palau amb arquets a la planta principal. Al mig, una font. Diverses persones passegen. Els dos homes continuen la conversa. 

HOME MAJOR: Ho havien deixat en t’havies emborratxat fins perdre el sentit…

HOME JOVE: Cuide vostè les seues paraules si no vol tastar la meua espasa. Vaig tastar l’elixir de la joventut!

HOME MAJOR: Ahhh, val, begudes de druides… Però, per què formar part d’ells?

HOME JOVE: Perquè necessite viure la vida al límit. Com ells. Sense por al que diran, sense pensar en les conseqüències dels meus actes. Defensant el nostre bàndol cristià.

HOME MAJOR: Et vols fer retor???

HOME JOVE: Recollons! Vostè no m’entén ni vol! Són cavallers! De les tropes cristianes! Els Comilitons són l’ordre més selecta! Un grup d’escollits! Un batalló unit que al mateix crit posa en marxa la seua maquinaria de guerra! No tots són dignes d’entrar a les seues files. De fet, prompte començaran a creuar entre ells als seus descendents per a crear una classe única…

HOME MAJOR: Xé, ja pareixen els Borbons…

HOME JOVE: No sé de qui em parla, però veig que no em comprèn… Ningú em comprèn… No… Ningú… Maledicció… Quina fatalitat d’existència… Ay… Ay…

HOME MAJOR: Ja s’ha tornat a marejar…

 

3. INTERIOR. CONSULTA MÈDICA. NIT.

La consulta destaca per la quantitat de volums mèdics a les llibreries. L’home major, el Dr. Pellicer està davant d’una taula llegint un inform. Davant, una dona jove, Encarna. Plora.

ENCARNA: No es pot fer rés?

DR. PELLICER: Rés de rés. Delirium Tremens és el diagnòstic. Irreversible. Ni teràpia, ni medicació, ni electro-shock… Encara que li pegarem una bona bocinà al cap no li tornaria el sentit. Es creu que està en l’època medieval i que vol marxar amb l’ordre eixa…

ENCARNA: Maleïts Comilitons! A quina mala hora vaig deixar a Pepet anar a la festa eixa del Barrejat!

DR. PELLICER: Sí, sí… Mmmmm… A tot açò… Quan es celebra?

 

ES FUNDEIX A NEGRE. FI.

 

NOTA: Artículo aparecido en el Llibre de Festes de Moros i Cristians de Torrent 2012

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s