Tancàvem l’article anterior amb un “continuarà”, precisament en el moment en que, parlant de la classe política, esmentàvem l’abstenció de les passades eleccions i l’aparició del 15M. Reflexionava ja que la baixada d’electors no era causa única del moviment de la Plaza del Sol sinó del desencant general. Però, això sí, el 15M ens havia donat algunes bones lliçons.
Primer, amb les propostes als programes electorals. S’ha fet notar menys del que s’esperava ara, però s’ha percebut propostes més humanes. Val que al cara a cara de Rubalcaba i Rajoy no es varen ressaltar, però mirant els programes electorals s’aprecia major concreció.
Però encara queda més. Donar un pas endavant. Són més que aprofitables les idees del 15M de dotar de major participació a la ciutadania, que les associacions de veïns tinguen major presència, que certs temes es baremen per consultes populars, treballar per districtes a les ciutats grans, per què no pensar en grups assessors no-polítics (comitès de savis) que puguen ajudar a la tasca dels governants…
Les aportacions ciutadanes anònimes d’eixos dies de maig, ens han deixat idees bones. Algunes ja s’han vist inclús per Torrent (siguen causa directa o no). Llàstima que els “indignats”, vaya usted a saber por qué, s’han deixat contaminar massa pels malnomenats “perroflautes”, arrastrar excessivament pels fugits de l’esquerra i, sobretot, no han volgut fundar-se com a partit o, què mínim, com a associació. Sense entrar en el sistema, mai es podrà canviar. És època d’evolucions no de revolucions.
Per això, s’hem de quedar amb les bones idees i, malgrat a que la política nacional se’ns quede lluny, que es puga aplicar a Torrent, a les nostres ciutats. Que siga de baix a dalt. Com sempre, els ajuntaments sent exemple de bones pràctiques.
Però sobretot, que s’aconseguisca una democràcia més reial sense perdre la classe política.
És més, tant de bo, servira per dignificar-la.
NOTA: Artículo aparecido en el número 212 de La Opinión de Torrent
Una respuesta a “Polítics? (2)”
[…] superar el Jet Lag, pude leer, conocer, entrevistar, reflexionar y opinar sobre el Movimiento Indignado. Y, ahora, dos años después, creo que el diagnóstico no ha […]