La historia va de pegar-li al baló. Ho hem fet al carrer, al pati de l’escola, a descampats o entre tarongers. Hem jugat a tot arreu. Ens feia falta poc. Moltes vegades ni pilota. Tampoc porteries. Un pot o una bola de paper que rodaren fins a les dos camisetes on poder marcar un gol. És el futbol. Tant senzill com pegar-li al baló.
L’esport que alça passions i que, moltes vegades, ocupa el centre de les nostres vides ha crescut desmesuradament. Gran events, grans audiències, grans contractes i, en definitiva, molts diners pel mig. I, amb el mercantilisme del futbol, hem oblidat que no és més que pegar-li al baló.
Per això, són tant important les escoles esportives perquè ajuden a fomentar l’hàbit físic, els seus valors positius (esforç, equip, superació…) i, de pas, a formar persones. Esport i aprenentatge junts, bona equació. En el cas de Torrent hi ha moltes escoles de futbol i, últimament, moltes figures. Guaita i Alcácer s’estan sumant als Pedro López, Garrido, Fenoll o Pruden.
Obviaré que la majoria provenen de la mateixa escola (Monte-Sión) per a no ser favoritista, però, clar, un mai oblida els seus orígens. Jo mateix vaig pertànyer un any al club, el temps precís per saber que el meu futur no s’escriuria amb gols. Però, no s’enganyem, possiblement, la filosofia de cantera de casa al Convent, siga el que ha provocat tants noms destacats.
Per això, un es sorprèn tants pocs espectadors al Sant Gregori (el derbi local de fa un parell de setmanes és la millor prova), que ningú haja decidit unificar gran part les escoles (hi ha dos Torrents!) o que no tinguem cap equip en categories importants. Sé que no és fàcil, però la nostra ciutat deu intentar-ho.
Perquè, malgrat tot, d’açò va el joc. De pegar-li al baló.
Però hi ha moltes maneres de fer-ho.
NOTA: Artículo aparecido en el número 209 de La Opinión de Torrent
Miope 