Quan més ho pense, més increïble em pareix. En 1988, en quin cap cabia, ja veus tu, organitzar una Entrada Mora! Qui anava a pensar que eixos Clavaris dels Sants del Pedra (llogant trajes i buscant gent de fora) acabarien convertint-la en el centre insubstituïble de les festes patronals. Ningú.
És el que tenen els pioners, quan poses la vista enrere, t’adones del agraïment perpetu que els deus. El que ara disfrutes, en eixe moment, fa quasi 25 anys, fou tot un repte i per què no dir-ho, una extravagància. Beneïda extravagància. Jo no tinc vergonya en confessar-ho: la setmana de festes i els Comilitons, són per a mi com oxigen. Per això, pensar en els inicis (com pensar, en els meus, en 1998, i com hem passat a ser de setze a cinquanta i pico decervellats) em pareix una genialitat.
Ojo. Però tampoc es podem passar la vida mirant al passat. Tot el contrari, amb la festa consolidada, el futur està per escriure. Ara és quan toca créixer de veritat. Tenim moltes virtuts (una festa fresca, no depenent en excés de subvencions, amb tot un esdeveniment d’Entrada), però també molt que aprendre.
Hi ha encara tasques pendents. I, enumerar-les, no significa que es treballe mal (al contrari!), sinó que hi ha marge de millora. Que les filaes menys nombroses cresquen, que hi haguen bofetaes per ser de la Junta de la FMCT, digerir el règim intern, afrontar el pas generacional, un Sopar de Nomenaments més assequible, un inici de festes espectacular, aconseguir que les ambaixades siguen multitudinàries (si el so respecta, la d’enguany, serà divertida), tindre major compromís en la vida social torrentina… tot açò hem de millorar-ho.
Però ara toca disfrutar. Eixir al carrer, riure, esclatar els trabucs, fer sonar les marxes, brillar els metalls, ballar, brindar… Ja estem en Festes!
Un barrejat per a tots!
NOTA: Artículo aparecido en el número 206 de La Opinión de Torrent
Miope 