Jo, que sóc de imaginació ràpida, en estos temps de presentacions de llistes electorals, en seguida em faig la meua historia al cap. Té que ser difícil elaborar un equip de vint-i-cinc persones i que tots, partit i electors, queden contents. Segur que les mariajoses, campos i sentos, llibreta en mà, fan comptes pareguts a la ficció que es desenvolupa a continuació:
“Mmmm, vuit per ací, ara li sume dos, lleve estos tres, cinc per allà… Ah! La paritat! 40 i 60% de cada sexe en cada tram! Mare de Déu açò és matemàtica política! I els barris, que no se m’obliden. Tenen que estar tots representats. Casc antic, Xenillet, Poble Nou, Avinguda per dalt… No sé si tindré lloc per a tots!
I les edats, importantíssim! Cares joves i mirades amb experiència, la barreja perfecta! Ara a combinar-ho amb alguns sectors claus: esportistes, fallers, associacions, església… Tots al putxero! Ja no se quants duc. Déu, vint, trenta? Ja he perdut el compte!
Però no puc oblidar els que tinc dins de casa. Aniré amb molta cuita. Si canvie molt pareixerà que l’equip actual no era l’adequat, però, clar, hi ha que renovar. Ojo, he de quedar bé amb totes les faccions, sobretot amb els més currants. Jo sí tinc sort, no com altres partits, que busquen cares d’on siga. Ells tenen que omplir la llista i jo… bo, la militància és la que és. No vindria mal el beneït problema d’escollir entre gent molt vàlida. Faig algun fixatge de fora? Miraré l’agenda.
Crec que l’assumpte ja està quasi tancat. A vore que ho revise… tu ací, tu allà, aquest s’ha guanyat un lloc alt, este castigat fora de la llista, mira, un perfecte per a la regidoria que tenia coixa… Mmmm, si els sume tots fan…
Sí. Vint-i-cinc. Ja els tinc tots. Ja vorem com ix la cosa.”
NOTA: Artículo aparecido en el número 197 de La Opinión de Torrent
Miope 