Heey! Aah! Arrg! Tot comença amb una exclamació, un insult, un crit. Posen-li la onomatopeia que vulguen. Però, al principi, ell i ella diuen no tindre importància. Mai la té. Menysprear, ofendre o pressionar a la parella no és símptoma de rés. I s’equivoquen, clar. És el principi. Com quan, fa dos setmanes, vaig presenciar com un home esbroncava a la dona al carrer i l’agafava.
Pam! L’onomatopeia creix. Una espenta. Però continua sense ser important. Ella, inclús, el defendrà. Era només una discussió. Ell no és d’eixos. Les dos joves valentes que no han mirat a altre costat i, creuant-se, l’han defensat, han exagerat. L’error més freqüent als maltractaments. No assumir la realitat. Tindre por a parar els peus. Tornar-se’n a casa amb ell.
Plas! Ara és una bufetada. Mira el que has provocat. He tingut que aguantar les acusacions dels vianants. Amb el que t’estime. I mira com em tractes. A qui telefonaves. Qui és ell. Només vuic que et fixes en mi. Que em respectes. I ella no sap què fer. Atrapada en una xarxa sense eixida. Té por. Que pot passar si denúncia, si escapa.
Bang! Ell té una escopeta de cacera. No podia permetre-ho. No podria viure sense ella. Sabent que està amb un altre. És meua. He perdut els nervis. Jo no volia. Déu que he fet!
Aah! Pam! Plas! Bang! Una correlació d’onomatopeies. Del insult a l’assassinat. Un cercle viciós del que no va sortir. Desconeixia que en Torrent hi ha una nova “Casa de la Dona”. Que no es qüestió de broma. No és cap “Secció Femenina”. No és tornar al passat. Encara falta molt per a la igualtat real. El percentatge de dones en alts llocs de responsabilitat, els rols sexistes a la televisió o les morts per violència de gènere són clarificadors.
Fem per deixar d’escoltar estes onomatopeies.
NOTA: Artículo aparecido en el número 195 de La Opinión de Torrent
Miope 