Miope

En un dels anteriors articles del Carrer Major que es troba per ací dalt meua es feia referència (amb l’excusa de l’olor a murta) al fet d’estimar al teu poble, de sentir-lo com a únic, de no poder viure lluny d’ell i de eixa sensació de: “Luego, cuando vaya hacia su casa, despacio, piense si, de verdad, le gustaría estar en otro lugar.”

Com que, al igual que esta, eixa columna té la seua germana a la blogosfera torrentina, allí es va organitzar un interessant debat sobre eixe “estimar” al teu poble. La llàstima és que, com sempre, la cosa acabà polaritzant-se sobre els gustos i colors polítics de cada zona del poble (casc antic/Torrent vs. Avinguda amunt/Torrente) i acabà perdent el que, crec, era la idea general que es pretenia amb l’article: sentir Torrent com a propi i no com una mera ciutat dormitori.

Les ciutats es construïren per a viure-les i no per a adormir-les. Per això, qui escriu estes línees, quan en una tertúlia de bar sorgeix alguna polèmica propera al nacionalisme, fa la seua declaració d’intencions: ni europeu, ni espanyol, ni valencià: torrentí. Com a molts, m’apassiona Torrent (malgrat els seus molts defectes), les seues costums i el seu desfet casc antic. Me encanta anar “de recao” i tornar a les dos hores perquè m’he parat a saludar a un món de gent.

Així que estimen el seu poble. Estimen Torrent. No per motius subjectius, polítics o tradicionals (què importa si es viu dalt o baix, enmig o en un costat!!!), sinó perquè el poble es va crear i ha arribat fins ara gràcies al treball i estima de tots, perquè l’important és sentir-lo propi per a contribuir així al seu futur.

Com bé diu el meu amic Rafa Roca al llibre “Mirades de l’Horta Sud”: “Quan t’adones que viure una determinada quotidianitat et produeix satisfacció i alegria, és que et trobes agust amb allò que t’envolta. Quan no et canses mai de passar pel mateix carrer, de saludar la mateixa persona, quan admires un monument o un paisatge que has vist centenar de vegades, quan tens gran gust de participar en la mateixa festa… és que estimes el poble que t’alberga i la gent que t’acompanya”.

Clavat. Això és el que em passa a mi.

(Artículo publicado en el número 135 de La Opinión de Torrent)

CANCIÓN PARA ESCUCHAR: Secretos deseos (Iván Ferreiro – Mentiroso, mentiroso)