Miope

Si fan memòria, en l’anterior número un dels columnistes deia que sempre li havia cridat l’atenció que els torrentins, en eixe genuí xurro, designaven com “font de les ranes” a l’il·lustre sortidor que marca l’equador de l’Avinguda. Es preguntava què ens impedia dir correctament “de les granotes”, però ja havia desistit, perquè tots continuaven denominant-la amb eixe estrany “castenallo”, com diria un mestre meu a Monte-Sión.

Pues bé, crec que estic en disposició de donar-li una resposta: ens encanta batejar. Sí, com ho senten. No importa que tinga sentit o no la nova denominació. Batejem i punt. Apostaria inclús a que és un dels rasges genètics de l’ADN torrentí, valencià i espanyol: generar malnoms. Ignore si a l’estranger s’utilitzaran freqüentment, però a Torrent estan a l’ordre del dia.

Habitualment més en persones, però, si fan memòria, hi ha carrers als que ens és difícil utilitzar el seu nom vertader: carrer del pi, de la caguerà, del convent, de pila, vora sèquia, la placeta dels tramvies… no serien malnoms purs i durs, però si comparteixen el seu sentit: “la possibilitat d’identificar més ràpidament un individu, ja siga dient de qui és fill, d’on ve, quin defecte físic té, quin ofici fa, etc.”

Perquè eixos ja són els malnoms de persones. I reconeguem-ho: hi ha molta mala llet solta. Si no, que algú m’explique a quin cap seriós se li pot ocòrrer malnoms com el de Andares, Botifarra, Bufabous, Cagallenya, l’Enganxat, Farfallós, Maedéu, la Mitjafiga, Mocaor de cantó, Mosqueta, l’Obispo, Ofegaagüeles, Pechito, Petorra, Pixa-sang, Pocarropa, Rabosota, Regalat, Tomba-rotllos, Torerazo, Tragaburres, Veu de porc o Vispa.

No és cap invenció meua. Són tots malnoms torrentins agafats de la recopilació de M. Soledat Herreros (Torrens nº15 – 2003). Malauradament, entre la meua edat cada vegada es veuen menys. El Llustre, el Forner, el Catxo, Cassola i poc més. Això sí, en cada dinar familiar, arribats a la tertúlia, de seguida podràs recordar un cabàs: “clar, el Frare, que és cosí de… veí de… de la colla de….”.

No hi ha casa torrentina on no es bateje amb malnoms per a definir els nostres llinatges. Alguns acertats, però altres (els millors) carregats de mala llet i ironia. Perquè d’irònics els torrentins som experts, però d’este assumpte ja parlarem un altre dia. 

(Artículo publicado en el número 120 de La Opinión de Torrent)

CANCIÓN PARA ESCUCHAR: Los chicos (Andrés Calamaro – La lengua popular)