Miope

«Ya hay 9.413 torrentinos repartidos por toda España». Així titulava La Opinión en una informació del darrer número, en la típica notícia que només pot trobar llum pública a un mes tan tranquil e insípid als nostres carrers com és agost, l’únic període en que es possible l’heroïcitat de creuar l’Avinguda en menys de cinc minuts.

I, qui els escriu, persona de conclusions precipitades, el primer que pensí al llegir el títol va ser: tenia jo raó, no era cap llegenda urbana, és ben cert, allà on vages et trobaràs a un torrentí.

M’equivocava. Al minut següent, després d’un interval d’eufòria desmesurada mentre m’endinsava al contingut de l’informació en qüestió, descobria ràpidament que el fet tenia més d’estadística que de notícia. Clar, bobo. Estan parlant de persones amb el cognom «Torrent» que resideixen a l’estat espanyol. Falsa alarma. Cap estudi per ara demostrarà el que tu assegures i que molts pensen també. I repetim sentència: allà on vages et trobaràs a un torrentí.

Sí, sí. A mi m’ha passat i segur que ha vostè també. Eixir de viatge i, al lloc menys pensat, collons, eixe no és… eixe no viu… eixe no és de Torrent??? A que sí, amic lector, a que també li ha passat. És una d’eixes evidències que no tenen demostració científica, però que en el teu interior saps que esdevindrà més tard o més prompte. Com quan el teu iaio et deia «hui plourà» i tu miraves al cel solejat i pensaves «com no ploguen calbots, altra cosa no caurà». Ací igual. No importa que siga d’excursió per la privilegiada Comunitat Valenciana, de viatge per Espanya o en qualsevol destí fora de les nostres fronteres. És indiferent lloc exòtic o centre de l’urbe més concorrida. Que va. Allà, segur, que al obrir-se un ascensor, al girar el cantó o a la taula d’un restaurant, tocotó: «homeeeee, que fas tu per ací!!!!».

Sinó, revisen les seues vacances i la dels amics, companys o veïns. És el primer dels deures que li manarem per a este nou curs. Que pregunten. Segur que entre les histories, postals i fotografies digitals d’estes vacances hi ha l’anècdota d’un encontre de dos torrentins a París, Nova York o Ciudad del Cabo. Segur. S’ho assegure. La llegenda urbana és més certa que certa: allà on vages et trobaràs a un torrentí.

M’aposte un cafè al bar de la plaça.

(Artículo publicado, creo, en el último número de La Opinión de Torrent) 

PD. La política torrentina a raíz del tsunami electoral y la entrada en la segona planta de MJ sigue más divertida e interesante que nunca. Demasiado escandalosa y gritona para mi gusto (la política, no la alcaldesa, claro), pero nunca se había hablado tanto del ajuntament. Y, eso, para los que miramos desde fuera, parece bueno. Eso sí, en mi «xocolater» de La Opinión seguiré jugando a refrescar el ambiente, a mirar desde la transversalidad, contar otros puntos de vista, a no encharcarme en polítiqueos… interese o no.

CANCIÓN PARA ESCUCHAR: My brave face (Paul McCartney – Flowers in the dirt)