Aneu a vore una cosa flipant. Qui vulga vindre, clar, perquè és de valents. Por als cementeris mai he tingut, a ser diana de les burles sí, així que vaig seguir als majors. Amb quinze anys et deixes fer. Intentes no desentonar i, si pot ser, de pas, agradar a les xiques. Estàvem de campament…

Em va costar entendre-ho. Tan pendent estava de donar espectacle, de no perdre’m cap minut, de poder contar-ho el dia després, que em cegava el vertaderament important. Vos promet que jo encarava l’hora final de les orquestres, quan passava i volava de tot, com qui juga la final de la Champions. Cada entrada, cada sorpresa…

En casa m’educaren bé. Moltes vegades de la mà del refranyer popular. Només te’n recordes de Santa Bàrbara quan trona, m’escoltava de menut quan tenia l’aigua al coll i començaven les preses, l’ajuda’m per favor, quan només els tenia en compte amb les urgències. Raó no els faltava. Tot per a última hora. Els calvots…

El fum va començar a brotar del menut fumeral al sostre de la Capella Sixtina. Després d’uns segons d’incertesa, color blanc. Habemus papam. Eren les 19:05 i estàvem acabant una sessió d’avaluació. 2013, duia pocs mesos de primera experiència docent. Tots marxaren corrent. Em quedaven quaranta minuts de camí i ho volia presenciar. Dissimuladament, vaig…

Tinc una por recurrent, no trobar el cotxe en el pàrquing. Mire a un costat, a altre, i tot és igual, no sé cap on tirar. Sense guia ni referència, estic tan perdut com el vehicle. En la gran ciutat m’ocorreix pitjor. Amb vergonya m’apunte on he aparcat. Al Germanor Fest, uns amics vàrem presenciar…