El dia després costa moure. Trenca l’alba i la ciutat desperta pereosa, quieta, com intentant no cridar l’atenció, a pas lent, calculant esforços, mentre els carrers es recuperen poc a poc de l’excés de les jornades anteriors. Caminar a primera hora del matí per l’urbe ensopida és un plaer menut, respirant pau, degustant el silenci.…

Els exiliats el dia de Sant Blai ho passem mal, vivim amargats pensant el que no dinarem. La millor opció per a sobreviure mentalment és no consultar el mòbil, no presenciar la passarel·la de cassoles. A migdia, dinant un altre plat d’arròs, comentàvem entre companys els menjars típics de cada poble. Alguns s’entristien sense cap propi. Jo no vaig tindre ni…

D. Rafael Beguer possiblement siga una de les majors memòries de Torrent i la seua gent. Fa uns anys, en la celebració de les seus bodes d’or sacerdotals, ens regalà una homilia d’una hora de duració on, rememorant la seua infantesa, fou capaç de, casa per casa, anomenar a tot el veïnat del raval. Històries…

Eixe Nadal esdevingueren tres miracles. A Josep, des de ben menut, li fascinava anar a l’església. Que l’agradaren les misses, els gestos, el cerimonial, no li feia mal a ningú. A son pare tampoc, encara que no fora creient. No entenia la passió del seu fill, però, a força d’acompanyar-lo, de veure’l feliç allí, començà…

Com aquella pel·lícula de Michael Douglas, però sense calor ni tràfic, vaig tindre un dia de fúria. Esclatí. Diguí prou. Estic fart dels patinets. No puc amb ells ni amb els pseudoconductors. La majoria circulen per on els dona la reial gana. I tots ens queixem per baix, per a nosaltres, el que a efectes…