Vaig a envellir fatal, ho sé, m’estic fent massa reguinyós. No m’agrada gens sentir que em prenen el pèl. Uns i altres. Ací i allà. Dona igual pels desnonaments, Ceuta o la taxa de fem, em té mosquejat eixa sensació constant que em volen manipular. Tampoc soporte veure pel carrer a la gent cara a la pantalla, que passes pel costat i ni te veuen, o que desenes de mòbils s’interposen entre mi i el concert, el puto fomo, que no calleu mentres toquen, ni que la vostra vida siga tan perfecta en Instagram. Mai deuríem haver normalitzat els salons de joc a les ciutats, els excrements dels gossos, els patinets incontrolats, els cambrers que et tracten com a col·legues, cobrar la beguda apart. Almenys pareix que comença a haver consens amb el canvi climàtic, perquè fins i tot l’eclipsi va tindre el seus haters. No creguen, de vegades no puc ni amb mi mateix, em donen ganes d’amagar-me, perquè alguns més que faves som submisos, o pitjor, sense ser-ho, preferim callar, seguir amb les nostres vides. Alguna cosa no funciona bé quan la resposta és ja s’apanyaran, s’ho han buscat, deshumanitzar la pobresa. El nacionalisme no pot estar per damunt de la vida humana però, clar, eres antipatriòtic si ho penses. Em cabreja el benefici polític, dividir, polaritzar, blanc o negre, Broncano o Motos, perquè el major perill no és una patera sinó la pèrdua de criteri, d’esperit crític, de lectura contrastada. No puc amb el titular clickbait, els opinadors de saldo, el comentari gratuït, les etiquetes. M’heu fet avorrir la política. Em dona molta ràbia les ciutats impersonals, l’homogenització, la mala educació, que els turistes marquen el ritme, que nosaltres també siguem turistes. No entenc per què no m’agafen el telèfon a l’ambulatori, les professions claus mal pagades, per què vos importa tant que el meu fill duga una camiseta del Madrid, que no es doneu compte que el raro de classe és qui té més personalitat, que no hi ha quasi cançons protesta, que ja m’haja constipat enguany.
A vore si se me cura prompte.
I, de pas, el mal humor.
NOTA: “Cançó protesta”, artículo publicado en la edición número 428 de La Opinión de Torrent
