Anem a jugar a la ciència-ficció. S’imaginen que s’organitzaren unes jornades sobre política local i només participaren com a experts els partits sense representació al consistori? Ciudadanos, Els Verds, Més per Torrent, Contigo… Seria estrany, no? Poc seriós. Inclús contradictori. Com fer la Setmana de la Llengua a Torrent i que les conferències siguen exclusivament amb institucions que utilitzen normes no oficials, sense presència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Discrepàncies filològiques a banda, això es diu saldar comptes polítics pendents. O tragar amb els acords d’investidura. Cadascú com ho veja. Inclús, no voler acceptar l’Estatut d’Autonomia. Perquè, tant la carta magna valenciana com la institució lingüística oficial, oh sorpresa, foren aprovades amb un ampli consens de les forces polítiques. Però la defensa de la norma, de la legalitat, només quan ens interessa.
De les polèmiques lingüístiques ja no es salva ni el clero. Que s’ho diguen sinó a l’Arquebisbe, senyalat per, marededeusinyó, utilitzar la normativa oficial. La ignorància és molt atrevida. Tant, que la institució que el va acusar de catalanista (i que va participar a la Setmana de la Llengua), en 1913, en els seus propis orígens, es va crear, oh sorpresa, “a semejanza del benemérito Institut d’Estudis Catalans”.
Igual és més fàcil del que pareix. No deuria ser problema. Per a molts no ho és. Però, hi ha tant de soroll pel mig que sembla difícil escoltar-nos, centrar-nos en parlar-la, la llengua que ens uneix i ens dona identitat, la valenciana. Adonar-se que, al final, tot és prou més senzill: simplement cal utilitzar-la, protegir-la i, com tots els idiomes vius, que evolucione cap on el seu ús la duga.
Però no, seguim amb qué fue primero el huevo o la gallina.
I, al final, amb tant de discutir, morirà de fam.
NOTA: Artículo publicado en la edición número 410 de La Opinión de Torrent.
Miope 