Miope

Tenim a la societat constipada. Com si fora una metàfora de la tardor que ja arranca, últimament s’ha estès, com si fora un virus, una recessió econòmica de la que no acabem de curar-nos i, junt a ella, com a efecte secundari, una crítica cada vegada major als polítics. Parlem clar: gran part de la ciutadania considera que no aporten solucions.

Evidentment, és una afirmació injusta però no injustificada. No tots caben en el mateix sac. Cadascú que pose els noms que considere. En este sentit, una de les crítiques més repetides és que els polítics només miren per sí mateixos. Que el seu objectiu és perpetuar-se al poder, no governar en benefici de la societat.

En Torrent no es lliurem d’este vici. Pol•lèmiques com el “Cas Hospital” no contribueixen. No entraré en les raons de cadascú, però sí posaré la mirada en el mateix: per a què serveix engrescar-se en si es va prometre o no, si es farà o no? La ciutadania busca solucions no discussions. A més, es obvi que ningú esperava la crisi i han canviat les regles del joc.

Això sí, el paper d’oposició sempre és més fàcil. No tens que demostrar rés. Només punxar. Vaja. Una altra de les crítiques ciutadanes. Es tira a faltar oposicions constructives i útils. En general, es tira de menys un major prestigi dels polítics. La ciutadania demana una altra cosa del que ofereixen. Per exemple, consens en els assumptes més importants.

Si es que amb la política tinc una xicoteta llagrimeta: contemplar com les persones més vàlides solen fugir de la política. Estan a l’empresa privada. I, en els temps que corren, el que es necessita es qualitat política.

Per això, l’abstenció de les passades eleccions. No pel 15M, sinó pel desencant. Encara que el 15M ens donà una lliçó… però, millor, ho parlem al proper article.

(Continuarà…)

NOTA: Artículo aparecido en el número 211 de La Opinión de Torrent