Miope

Fa pocs dies vaig estar present a Catarroja a l’entrega de les ajudes interassociatives que, cada any, la Fundació Horta Sud i Caixa Popular atorguen a distints col·lectius de la comarca. Entre els diversos projectes premiats em va cridar l’atenció un presentat per Adisto, Arctic i la Falla Cronista Vicent Beguer Esteve baix el nom de “Prop dels nostres majors”.

No creguen que em va sorprendre només pel seu treball lúdic a les residències (que també, però, per exemple, hi havia un altre més innovador amb música per a malalts d’alzheimer), sinó pel fet que una comissió fallera estiguera implicada en un projecte social. Què me dius! Una falla ficada en altres histories apart de ninots, masclets, play-back’s, tallar carrers i subvencions a fons perdut! Guau!

Un parèntesi: ho reconec, peque de negatiu en la majoria d’activitat fallera. Estic ple de prejudicis. Supose que alguns encertats i altres no. Sóc així de subjectiu. Els promet que m’ho estic fent mirant. Vore-ho amb altres ulls. He fet progressos, però encara em costa.

Al que anava. Que em va agradar molt la iniciativa. Sé de bona tinta que, en el cas concret d’aquesta comissió, la vessant social i cultural està a l’ordre del dia. Que tot no és festa. I tots deuríem d’aprendre. Falles, Setmana Santa, clavaries, moros i cristians. Tots. Perquè les associacions varen nàixer amb este objectiu: aportar civilment a la societat. Ajudar al progrés social.

I sí. Sé que hi ha operacions quilo, donatius, bancs d’aliments i altres iniciatives. Però hi ha una diferència: implicar-se. Sempre repetisc una frase que vaig escoltar ja fa temps: no és lluitar contra la pobresa sinó contra la pròpia riquesa. Està molt bé aportar part la festa a altres, però implicant-se personalment, no com a descàrrec de consciència.

Tota ajuda implica un canvi personal. Si no, ni té profit.

NOTA: Artículo aparecido en el número 196 de La Opinión de Torrent