Miope

Ix tímidament el sol i obrim els ulls. Comença el dia a Torrent i els sons, poc a poc, omplen el carrer. Un gall llunyà, un gos que lladra, uns passos ràpids, els motors més matiners, la campaneta de la porta del forn, la cafetera del bar, el primer toc de missa de nou, una persiana que es puja, la mare que accelera als xiquets i un flap-falp, és l’espolsador que comença a netejar l’oberta portalà.

I el matí creix. Més soroll de motors, bullici inconnex al carrer, saluts de bon dia, ambient al Mercat, un metro que marxa, el brusc aturar de l’autobús, el fil musical de les tendes, sona al cotxe el programa matinal de la ràdio, crits des del pati del col•legi, l’exclamació de la dona dels iguales, plats d‘esmorzars que xoquen, un clàxon en doble fila, l’emissora de la Policia, màquines taladrant el carrer, un caixer que dona diners, ordinadors que teclegen a l’Ajuntament, converses a la porta de l’escola.

La vesprada avança. Crits de xiquets jugant al parc, iaies que murmuren als nets, un mòbil sona, música que ens atordeix del cotxe tunejat, rialles a la Plaça, l’ambulància que sobresalta el carrer, la conversa animada a la cafeteria, clarinets al conservatori, un xiulet del camp de futbol, dos sabatilles que corren, unes veus amb xandall avinguda amunt, l’últim toc de vuit.

Cau la nit. La veu de les notícies a la televisió, coberts posats a la taula, baralles per deures no fets, cornetes assajant, dos gossos que es saluden al passeig nocturn, veus a la porta del casal, una moto que accelera, un xiquet que plora, l’aire acondicionat, la persiana que baixa, la porta que es tanca.

I la matinada s’escampa i tot s’apaga. Un automòbil furtiu, un gat que miola, passos lents. Tanquem els nostres ulls. Els sons s’apaguen. Bona nit Torrent.

NOTA: Artículo aparecido en el número 194 de La Opinión de Torrent