Així que un, en estiu, fa molt de zapping radiofònic, capturant temes interessants i diferents aprofitant que la programació s’allibera d’eixa rigidesa de franges horàries i continguts temàtics semblants a totes les emissores.
I, en eixes estava jo, conduint (sufocat) en un migdia d’agost, quan vaig trobar-me amb una interessant tertúlia sobre el per què de la política. A priori, no pareix cap assumpte innovador si no fora per una peculiaritat: qui opinaven com a tertulians no eren els polítics, sinó ciutadans corrents, como vostè o jo.
Com es poden imaginar, opinions hi havia de tot. Però, la tendència general era pensar que els polítics només es miren el seu melic, viuen pel benefici del partit i la seua màxima aspiració es resistir al seu lloc públic.
A cadascú ens correspon reflexionar si creguem esta visió i als propis polítics fer-se valorar. Per això, de totes les veus d’eixa tertúlia, m’agradà molt una que es va atrevir a aconsellar afirmant que si els polítics volen recuperar eixe crèdit social perdut deuen demostrar que, reialment, la seua vocació és de servei, que es desviuen per la ciutadania i no pels seus propis interessos.
Comencem un curs polític amb eleccions com a gran colofó final. No estaria mal que tots els polítics i tots els partits reflexionaren sobre la seua vocació.
Possiblement, baixar més a peu de carrer i donar solucions al que reialment preocupa a la ciutadania, siga un bon símptoma.
NOTA: Artículo aparecido en el número 185 de La Opinión de Torrent
Miope 