Xé, quin desastre

Corria gener de 1099 quan, per la gràcia de Déu del pontífex Urbà II, els cristians es llançaven a protegir Jerusalem de les mans sarraïnes una vegada havien recuperat el seu temple. Entre els creuats, un grup de nou cavallers, que s’autodenominaven els Cavallers del Temple de Salomó.

Amb el pas dels anys i vist el seus costums, el poble començaria a idolatrar-los i cridar-los com a “Comilitons” (“Companys de guerra”, en la llengua vulgar).  Tenien el seu amagatall a l’antiga mesquita de Al-Aqsa i, amb ells, cap infidel s’atrevia a pertorbar la tranquil•litat dels camins a la Ciutat Santa.

A la taula, eren més guerrers, si cap. Menjaven com gossades de llops. I com bevien! Dona igual vi que els licors més exòtics. A més, extraordinari era el “barrejat” que confeccionaven. Eufòria produïa.

Però, tenien un defecte. Eren una miqueta desastres. Poc organitzats, sense ordre ni neteja, ho perdien tot. Eixa fou la seua maledicció, perquè en 1129, Honori II els crida per legalitzar tots els seus papers al concili de Troyes, i, al oblidar-se la carpeta de l’advocat al carro, acaben sent absorbits per la multinacional templària.

Anys més tard, en 1248, les generacions futures dels Comilitons, es troben a Torrent i amb idèntic problema: molt valents, molt grans, però uns complets desastres. Després de deu anys lluitant amb Jaume I per recuperar el territori valencià dels musulmans, veuen com l’Ordre del Hospital ha sigut otorgada per a dirigir el repoblament. La raó? Que en el moment del Ple Municipal per atorgar la futura Carta Pobla, Els Comilitons es donen compte que han perdut el certificant d’empadronament a la cantina on havien dinat. Quin cap…

I ací, estem, en 2010, pareix que, per fi, Els Comilitons han aconseguit una miqueta d’ordre. No importa els sortejos per formar juntes ni els desastres de caserna. Per damunt del caos, hi ha un espècie de claredat funcional.

O no. És 9 de maig i, segons em conten, ja fem tard per a presentar aquest text a la comissió de la revista. Com som. La historia està condemnada a repetir-se.

Xé, quin desastre.

L’Institut d’Estudis Comilitons

NOTA: Artículo publicado al Llibre de Festes de Moros i Cristians de Torrent 2010

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s