Per fi ja estem en festes (yupi!) i un any més, als moros i cristians se’ns va a omplir la boca de autolloances com que hem recuperat les festes patronals, que abans ningú es quedava a Torrent, que si tants mils de persones a la Entrada, que si un referent a la comarca, que si patatín, que si patatán. Raó no ens falta, però ja toca superar-ho un poc i potenciar més internament la festa.
Que no dic que no es faça i no seré jo qui tire pedres a la meua teulada, però tampoc deixaré de reconèixer que en els últims mesos “els moros” hem enviat un parell de missatges públics que, almenys, han donat l’impressió de festa tancada i poc evolutiva quan, justament, fa deu anys, es va expandir com una bomba gràcies a tot el contrari.
Apartar als menuts de la Gran Entrada sense un consens clar (i el vot en contra de les dos filaes que més xiquets-fills aporten) o voler tancar la porta a noves comparses no és el millor missatge per a seguir avançant la festa i equipar-se a Falles o Setmana Santa. No és un bon missatge. No parle d’equivocació o altres solucions més evidents, perquè jo, almenys, no les tinc. Però és obvi que des de fora la sensació que s’ha donat és de club tancat i poques ganes de créixer.
Cadascú que s’ho mire, però jo em preocuparia més en potenciar algun acte actual (entre el poc espai i mala megafonia, cada vegada som menys públic i festers a la trabucà) que posar tanques al que és inevitable: créixer.
Però bé, tampoc seré jo el negatiu. Que no és per a tant i hi ha que disfrutar les festes. Perquè, un any més, els moros i cristians seran el punt fort de les festes patronals, serem l’esperit del poble, l’alegria, el veïnat baixarà dels xalets i les casetes la nit de l’entrada… Etc. Etc. Etc.
A viure les festes. Ens veiem al barrejat!
NOTA: Artículo aparecido en el número 160 de La Opinión de Torrent.
Miope 