Vinga, va, per una vegada ens posarem una poc seriosos, deixarem de costat el costumbrisme torrentí i parlarem de política. Bé, tampoc molt ni amb anàlisis profunds, més que rés, perquè sóc dels que pensa que els resultats de les urnes és acumulació de factors. Com als exàmens del cole és anar sumant: un punt pels valors del partit, algun altre per la situació general, un parell per la simpatia del candidat, alguns si ens han tocat la butxaca, altre si s’han fet millores que em beneficien, un puntet per la campanya…
I allí precisament volíem anar, a la campanya. Ara quan tots parlen de resultats, en esta columna mirarem als quinze dies anteriors. Com veuen, estricta actualitat la d’este periodista. Però es que a la campanya tots han anat al seu rollo! D’Europa s’ha parlat poc o gens. Què importava que es legisla a Brussel•les, qui es Durao Barroso o quants membres té l’eurocàmara. Rés de rés, s’han passat setmanes parlant de crisis, trajes amb o sense factura, avions o somriures.
I a Torrent semblant. Que tire la primera pedra qui haja votat pensant que ens beneficia als europeus. Ningú. Tots votant en clau nacional, autonòmica o local. Però Europa? Lluny molt lluny, hi ha que pillar avió i no estem per a despeses.
De la campanya local, ara que els blogs no han tingut la repercussió d’anteriors comicis, el més divertit ha sigut llegir els diaris dels partits. Un blau, l’altre roig. Els dos criticant a l’altre i lloant lo seu. Com la campanya, al seu rollo. Com si parlaren de dos Torrents diferents. Però amb un element comú: intentar aparentar des de la maquetació a l’estil periodístic que era un diari d’informació seriós. Ja saben, trucs de la propaganda.
Si cau un punt a l’examen, a vore qui es el xulo que el desprècia.
NOTA: Artículo aparecido en el número 157 de La Opinión de Torrent.
CANCIÓN PARA ESCUCHAR: Changes (David Bowie – Hunky Dory)
Miope 