La primavera més estiuenca ja ha arribat i els torrentins han pres el carrer. Són aquests, els dies més llargs de l’any i no anem a desaprofitar-ho. Per això, en estes vesprades solejades, per fi, la vida es trasllada del saló de casa al carrer. Els parcs públics, bancs o la mateixa Avinguda són ara els punts més concorrits perquè, no s’enganyem, per molt modern que siga l’aire acondicionat, la fresca sempre serà la fresca. No hi ha punt de comparació.
Un dels altres llocs clau on prendre, i mai millor dit, la fresca és a les terrasses. Mira que hi ha bars a Torrent i, en estiu, pareix que més. Mires on mires, sempre trobaràs una terrassa amb animades converses junt a un bon gelat, llimona granissada o aigua cebada. Perquè, qui vol perdre la vesprada amorrat a la televisió quan té el poder relaxador de la conversa i una bona fresqueta. Ningú.
Però, tradicionalment quan escoltem “prendre la fresca” no parlem tant de bars, sinó d’eixa bona costum de, a primera nit, ampliar la llar familiar traient les cadires a la porta de casa per gaudir del vent refrescant que fuig de les vivendes. I açò sí que ho estem perdent poc a poc. Quan costa ja trobar torrentins amb plateret d’olives, tros de pa i porró, sopant a la porta.
És un dels pecats de les ciutats: automòbils i tràfic guanyen terreny al ciutadà i les voreres amples. Per sort, encara són prou els que prenen la fresca a la porta i espere que per molts anys. Mal signe seria deixar de vore als meus veïns xarrant al cantó o no saludar a eixa coneguda tertúlia que, cada nit, es troba a la Plaça, enfront del carrer de l’església, quasi “vigilant” del veïnat.
Que ens duré, perquè just allí, està l’essència del poble que no volem deixar de ser.
NOTA: Artículo aparecido en el número 156 de La Opinión de Torrent.
CANCIÓN PARA ESCUCHAR: Las palabras que me dijistes (M Clan– Memorias de un espantapájaros)
Miope 
Una respuesta a “La fresca”
[…] de mi Santa, me topé con las mujeres a las que mostré en humilde homenaje en el artículo de “La fresca” de La Opinión: “Xe, xe, ens posarem a llegir un d’eixos articles tan graciosos que fas […]