A l’article anterior fèiem reflexió sobre torrentins amb nom de carrer. I hui tornem de nou als carrers. Sé que repetir allò de la nomenclatura vial sembla mancança d’idees i estirar l’assumpte més que una sargantana periodística d’estiu. Potser, però xé, fullejant la guia de carrers, es veu que la configuració de noms i zones és, en ocasions, ben curiosa. A més, per a reflexions serioses i polítiques ja estan els meus companys de secció.
Anirem del nou a antic. És conegut que al semideshabitat Parc Central, al confrontar amb la Ciutat de l’Esport, els noms fan referència a Olimpíades. Però, amigos de la nave del misterio, dos dubtes em sorgeixen: perquè els noms no van correlatius amb els anys dels Jocs d’esquerra a dreta? I pitjor encara: el carter no és mareja amb la correspondència de, per exemple, el carrer Helsinki 52-4-A-8? Més que una direcció és un codi secret!
Altres configuracions són els carrers de sants. Del barranc fins al Dominical, poden trobar tot el santoral complet. De noms de municipis millor ni parlar, està tota la geografia valenciana dins de la torrentina. Però hi ha més àrees temàtiques: els pintors els trobarà per El Vedat, les professions al Polígon Industrial, els escriptors per Santa Apolonia, els mars a Miramar (obvi) o els rius per Calicanto.
Plat apart són els carrers de nom curiós: camí de la mala pujada, de la mala mata, plaça de la hedra, carrer 15 de juny (què passà eixe dia?), del banderiller (qui fou?), Montepicayo, El Toboso, Flor de Maig, Migdia, Brisas del Vedat, Abderraman III o de la paret decantà.
Els he revisat tots. I no trobe per cap lloc el de la “caguerà” i la “pixarrà”. No ho entenc, perquè mira que tots els nostres pares sempre els han nomenat.
NOTA 1: Artículo aparecido en el número 155 de La Opinión de Torrent.
NOTA 2: Fotografía «Colores» de David Chanzá Téllez, seleccionada en el IV Concurso de Fotografía Joven de Torrent.
CANCIÓN PARA ESCUCHAR: Nada más (Los secretos – Gracias por elegirme)
Miope 