L’Ajuntament ha presentat les noves línees del TorrentBus. Major senzillesa de trajectes i un març “de gorra” són les apostes. Cal elogiar l’interés del consistori en potenciar el transport públic (i, lògicament, a l’anterior equip de govern per posar-ho en marxa) perquè a Torrent li fa falta un gran canvi en la mobilitat interna que descongestione unes embussades vies: no hi ha valent que transite pels nostres carrers en hores punta.
Casualment, setmanes abans, la Fundació Horta Sud presentava al Museu Comarcal l’estudi “Análisi de la mobilitat a l’àrea metropolitana de València. El cas de l’Horta Sud. Demanda, oferta i infraestructures”. En la presentació, cadira amb cadira, varen coincidir l’actual i anterior regidors delegats de tràfic. No fou cap coincidència. La mobilitat a Torrent preocupa a uns i altres. Ningú ha trobat encara la formula màgica: conduir per Torrent és una aventura carregada de temps i infinita paciència.
La realitat és que el parc d’automòbils és elevat, amb problemes d’aparcament i un excessiu trànsit diari que provoca que el cor de la ciutat bombeje fatigós i molt pròxim al colapse. Davant esta situació, fa falta implantar un pla de mobilitat i unes bones circumvalacions que alivien el centre urbà, però també una major conciència ciutadana.
Així tornem al punt de partida: el TorrentBus. Segons el citat estudi, en la comarca el 49% dels desplaçament són per a cobrir només entre 5 i 15 minuts. Per això potenciar el transport públic per dins de Torrent és bon camí. Però és també innegable que la pilota està en el terrat dels ciutadans. Deguem conscienciar-nos d’utilitzar mitjans alternatius (compartir cotxe, bicicletes o el simple caminar) per als trajectes curts. La nostra butxaca, el medi ambient i el cor de Torrent ho agraïran. Sinó, l’infart urbà, no tardarà en arribar.
NOTA: Artículo aparecido en el número 151 de La Opinión de Torrent.
CANCIÓN PARA ESCUCHAR: Lo que me mata (Cómplices – Cómplices)
Miope 