Miope

“Al vecino siempre darle, nunca quitarle”. Esta màxima que qualsevol lladre o amic de la picaresca no compartirà, en canvi, és un axioma que diàriament passejant per Torrent es compleix. No acabem ni d’eixir de la festa de Reis, però cada dia, et trobes regals al cantó de ta casa. Sí, sí, regals. Alguns esperats i altres inesperats. Són objectes menuts, elements quotidians a qui molts no li donen importància però que, una vegada rebuts, et poden fer la vida més còmoda o més cabrejada. Depèn de com caiga la moneda.

Exemples hi ha molts. Conec d’un grup de vianants, habituals a pujar l’Avinguda cada nit per fer una miqueta d’exercici (i, de pas, contar-se les alegries i les penes), que després d’una quasi caiguda d’un d’ells a causa d’un clot al paviment, varen apostar a que l’Ajuntament, si protestaven, tardaria mesos en arreglar eixe xicotet forat que els feia la vida impossible. Contràriament a l’esperat, fou coincidir amb el regidor delegat en plena travessia i, als pocs dies, ja estava solucionat el problema. Quina sorpresa per a ells.

Com este, hi ha molts exemples pareguts que, de vegades, et fan qüestionar-te si eixa consciencia col•lectiva, que tots sempre hem tingut, de que les administracions públiques no escolten al ciutadà de a peu, no siga del tot correcta. Igual tot depèn, de nou, de com caiga la moneda o com reivindiques el que creus que és just. Qui sap. Però nous semàfors en llocs perillosos per a creuar, un nou contenidor o la creació de rampes per a persones amb mobilitat reduïda són millores, obres imperceptibles a l’ull social que, al contrari, són importantíssimes per a alguns. Tot no deu ser macropolítica i obres faraòniques.

Però clar, això de que al veí sempre donar-li, també es pot tornar en una mala broma. Perquè, últimament, caminar pel carrer també és un sortejar incomodes gotes i tolls d’aigua dels aires refrigerats, anar amb l’ull a terra per a no xafar merdes de gos en les voreres (sí, sí, així de rotund i escatològic: cacas, mones, cagallons…), esquivar bicicletes a velocitat ràpida on curiosament se’ls prohibeix eixa pràctica als nanos, aguantar la música alta dels mòbils (algú els ha demanat compartir els seus mp3???), veure com es buida en terra el cendrer d’un cotxe… exemples molts, que els vaig a explicar jo.

En resum, que quan titulàvem “regals inesperats”, no parlàvem del Pla Zapatero.

NOTA: Artículo aparecido en el número 147 de La Opinión de Torrent.

CANCIÓN PARA ESCUCHAR: Two of us (The Beatles – Let it be)