“A Betlem me’n vuic anar…” canten en estos dies els xiquets i xiquetes a les cases de la nostra ciutat. I ho fan alegres i despreocupats, innocents, vivint plenament la celebració del Nadal. Però enguany, mentre els menuts ompliran d’il•lusió cada minut de les festes, els seus majors ho faran amb un major silenci de la habitual. Torrent està un poc més trista. Després de molts anys d’eufòria desmesurada i consumisme incansable, afrontem els primers nadals “de la crisis”.
“Crisis”. Oh, fatalitat! Oh, crit de terror! Uns la nombren, altres no. Uns la pateixen, altres no. Però a força de repetir-la, es va estenent més el pessimisme. I, clar, tant de parlar de macroeconomia que s’hem plantat a Nadal quasi sense adonar-nos. Igual fou perquè l’encesa de llums fou refugiant-se de l’aigua de la Puríssima. O perquè enguany no es pot criticar de “despilfarro” al consistori més xocolater. O perquè el focus d’atenció mediàtic no està a la cavalcada reial, sinó en la demanda de reduccions d’impostos. Qui sap, però el Nadal ja està ací i tots contant els duros de la vidriola.
I, mentrestant, el Jesuset es deu morir a rialles al Portal: “Crisis… a mi, m’heu de parlar de penúries. Em tocà nàixer a un corral i als quatre dies fugir a corregudes del país. Ni papers, ni contracte, ni torrons, ni hospital. Els pressupostos autonòmics de Herodes ací no ho van pressupostar. Així que, ara vos explicaré jo el que és la crisis, desvergonyits!”.
I raó no li falta. Moltes famílies viuran el seu naixement, quasi com ell, amb una mà davant i altra darrere. Però altres, malgrat no afrontar-les en situació ni molt menys crítica, les afrontaran amb major contenció. I que me perdone la reactivació econòmica, però un poc de sentit comú, a unes festes últimament tan comercialitzades, tampoc vindrà mal.
No és mala lliçó saber ser humil. Ser feliç amb poc. Tornar als joguets tradicionals. No aspirar a canviar de mòbil o vídeoconsola cada 5 de gener. Conformar-se amb un regal. O compartir-los. I, sobretot, no xiular als Reis Mags si ens porten pocs regals. O si la cavalcada és més austera.
Que a Orient també hi ha crisis.
NOTA: Artículo que aparecerá en el número 146 de La Opinión de Torrent.
CANCIÓN PARA ESCUCHAR: Como el viento (Depedro – Depedro)
Miope 