Com cada any, el proper 20 de desembre, en el mateix matí que els centres Juniors de Torrent sembren el poble d’estrelles, els xiquets i xiquetes faran una visita amb les seues panyoletes a un lloc molt especial: el Centre de Majors Santa Elena. Allí, la seua missió serà omplir el menjador d’alegria, animar als seus residents i cantar, junt a ells, algunes nadales que els facen sentir com quan eren menuts.
Esta activitat no és ni la primera ni la última que molts col•lectius locals fan amb el antic “Asilo” per a fer-los vore als majors de Torrent que el poble no s’oblida d’ells, que els acompanya. Ja, per a cadascú, quedarà la reflexió de si és molt o poc el que es aconsegueix o si és, simplement, una cura de consciència. Però, el que és innegable, és que el Asilo (a partir d’ara em referiré a ell amb el seu nom no-oficial) i el seu Patronat és un exemple palpant de treball amb els necessitats en ple centre del poble des de fa més de 75 anys.
De fet, a qui els escriu estes línees, quan puja cada vesprada avinguda cap amunt (a treballar, no a fer exercici, això ja s’ho deixe per a mon pare i amics), mirant l’antic edifici, ara fantasmal, en penombra, amb el seu descuidat hort; em continua impressionant pensar que eixe terreny continua desafiant al progrés, al urbanisme modern i al creixement implacable de la ciutat. I que resisteix, precisament, per a recordar-nos que hi ha gent que ho passa mal. En este cas, que afronta amb soledat la tercera edat o les malalties pròpies de fer-se major, però podríem parlar d’immigrants sense mantes amb que cobrir-se o famílies amb problemes més greus que si enguany hi ha o no sopar d’empresa.
En hores baixes com viu enguany la societat espanyola estos Nadals amb la sagnant ferida de la crisi mundial, seria convenient que tots reflexionarem com volem viure les festes que ja arriben: anestesiant-nos i oblidant els problemes baix una capa de regals i dolços o pensant, que per molt que ens queixem, sempre hi ha qui pateix molt més que nosaltres, que som uns afortunats i, sobretot, que sense el compromís de tots, sempre hi hauran necessitats, pobres, sempre hi haurà qui pateix a Nadal.
NOTA: Artículo que aparecerá en el número 145 de La Opinión de Torrent.
CANCIÓN PARA ESCUCHAR: King George (Dover – I was dead for 7 weeks in the city of angels)
Miope 