Miope

Els torrentins som de costums. Malgrat que la vila hui en dia es poble amb 80.000 habitants, en certes maneres i en certs llocs continuem sent un poble i, com a poble, som de costums indestructibles. Una de les més habituals és la “litúrgia de les tendes”… Que, què collons significa açò? Ara ho voran. Igual mai han utilitzat esta terminologia, però amb tres exemples comprovaran com sí compleixen esta teoria urbana.

Primer exemple. De tota la vida, hem qualificat alguns carrers amb un nom diferent a l’oficial per tant d’aclarir-nos millor. Per molt metge que fora Gómez Ferrer o molta Verge la de l’Olivar, sempre direm “Vora sèquia” o “Carrer del Pi”. Però, de vegades, necessitem precisar el punt exacte. I, ahí venen les tendes: “Ens veiem en Paulino Sancho”, “A l’altura de Flor de lis”, “Davant de El Almendro”, “En front de El Marisquero” (estes dos, parlen del mateix lloc), “A la porta dels Caçadors”, “En Helados Tomás”… Com veuen, hui utilitze noms de tendes ja desaparegudes, però que perviuen al nostre record (i eviten publicitat no remunerada).

Segon exemple. El torrentí de tota la vida compra en el comerç tradicional certs productes (pa, carn, verdura) perquè necessita tindre una cara o calidesa que les impersonals grans superfícies no donen. Cada matí, comprem el pa al mateix lloc i sempre el comprarem allí. I, ay, de qui siga infidel amb la teua tenda de sempre! Vergonya com a càstig! Segur que li ha passat de comprar uns pastissos a un altre lloc i, passar d’amagades per front de la enganyada tenda amb por a la reprovació de la clientela habitual.

Tercer exemple. Una vegada dins de la seua tenda de tota la vida (tercera vegada que utilitzem esta habitual expressió), l’important no és només comprar el que es necessita, sinó també les relacions socials. Quantes xarraetes, confidències, alegries, penes, secrets o rumors es deixen caure mentre un espera el seu torn. Per a molts, eixe temps de conversa (abans, durant o després de la compra) el pareixerà xafardejar o perdre el temps. Però no s’enganyen, eixos diàlegs fan poble, barriada, carrer… i Torrent necessita no deixar escapar eixes costums, no perdre les arrels convertint-se en una impersonal ciutat dormitori.

Així que ja saben, estos Nadals, disfruten del calor del comerç de tota la vida.

NOTA: Artículo que aparecerá en el número 144 de La Opinión de Torrent.

CANCIÓN PARA ESCUCHAR: Cleopatra’s cat (Spin doctors/Turn it upside down)