Hui, trencant la regla periodística de l’objectivitat, els parlaré d’Amparo Alabarta Baviera, una torrentina que ens va deixar en 1995, però que, hui encara, cada dissabte, ens inspira a tots els xiquets i educadors dels Juniors de L’Assumpció.
Nascuda en 1957, entra com educadora al Moviment Juniors en 1973. Serà allí on consagrarà els millors esforços de la seua vida, tant en la salut com en la malaltia. Jo, la vaig conèixer com a xiquet en 1989, quan, després d’uns anys distanciada per altres necessitats parroquials, es demandada a assumir la responsabilitat d’un Centre que necessita una renovació de mètodes. “Jo estic per a servir Déu” és la seua resposta. El Centre torna a ressorgir i hui encara es poden apreciar els fruits del seu treball.
La seua major contribució és l’amor pels educadors. És preocupa per la seua vida espiritual i personal. I, amb els xiquets, això es transforma en “bogeria”. Qui treballaren amb ella diuen que no va ser una educadora de grans exhibicions, sinó de cara a cara i afecte. Per això comptava amb gran ascendent amb els joves: per la seua proximitat, amistat i el seu extraordinari esperit de sacrifici.
Al febrer de 1993 cau en una malaltia que, als mesos finals, li obliga a estar al llit fins al 17 de maig de 1995. Rep la unció de malalts com va viure: en la Sala Juniors rodejada d’educadors i amics. Ja prostrada, borda el banderí que presideix cada dissabte l’eucaristia dels xiquets. És un temps de visites interessant-se per la seua salut. Curiosament, a l’eixida molts són els que comenten: “Venia a consolar-la i sóc jo qui torna consolat”.
El nom d’Amparo Alabarta ens suposa hui en dia als Juniors la concreció d’un gran exemple de compromís cristià. Una imatge seua presideix les reunions. Creiem que és un model per a tots. En 2003, aprofitant la celebració del 35 aniversari, al Moviment Juniors assumirem com a compromís no apagar la flama d’Amparo. Des d’eixa data, la denominació del Centre passa a ser “La Asunción-Amparo Alabarta”.
El proper 31 de maig, tots els que hem format part dels Juniors a l’Assumpció, celebrem el seu 40 aniversari. Serà una data per a donar gràcies per estos anys de panyoletes i crismons, per a entendre el passat, respectar el present i pensar en el futur. Un dia en el que molts tindran al seu cap i al seu cor a Amparo.
I, segur, que ella, des d’allà dalt, participarà de la celebració amb nosaltres.
NOTA: Artículo aparecido en el número 132 de La Opinión de Torrent.
CANCIÓN PARA ESCUCHAR: Secret Garden (Bruce Springsteen – Greatest Hits)
Miope 