Ens passa a tots. És arribar una d’estes vesprades tranquil•les de Pasqua i, quasi sense donar-te compte, et descobreixes a tu mateix avorrit fent l’activitat més absurda o improductiva que et pugues imaginar. Una acció que, qualsevol que et trobe, et senyalarà amb aquell “xiquet, estàs hui un poc desficiós, no?”.
Pues bé, en un d’eixos moments ociosos (també típics de l’agost) a mi m’ha pegat enguany per agafar el llibre de Setmana Santa i fer un recompte numèric per esclarir un dubte que tenia pendent fa anys d’alguna conversa posterior a les processons: Quantes dones pertanyen a les juntes directives de les germandats? Si, en el meu cas concret, la Verge dels Dolors compta en l’actualitat amb una junta de 25 persones i d’elles cap sexe femení, la meua intuïció em suggeria que el panorama no anava canviar molt amb la resta.
I vaja si no em vaig equivocar amb el plantejament, perquè el resultat és demolidor: de 235 persones en les juntes de les 17 germandats, només 26 són dones, és a dir, un pírric 11%, eixint a poc més d’una dona per junta. Es més, entre els 34 representants de la JCHHSS només hi ha tres. Per això, enguany em vaig alegrar tant al comprovar que “la Pietat” del Davallament era transportada per joves dones (i amigues meues).
Però la meua curiositat pasquera no es va detindre ací. Ja posats a fer números, agafí les revistes que des de 1988 any darrere any hem guardat el meu germà i jo, i vaig anar revisant els noms dels pregoners que han obert la setmana de passió i, oh sorpresa, en estos vint anys només una dona pogué fer-se un lloc entre teòlegs, bisbes, cardenals, missioners i, inclús, un vicepresident del Congrés. Fou en 1989 i, curiosament, de la mà de l’actriu Maria Isbert.
I tot açò per què? Quin ànim crític té aquest article? Sincerament, poc. Cadascú que faça l’anàlisi des de la seua responsabilitat. Uns i altres. El meu ànim és només mostrar que la igualtat encara no és reial ni a les festes ni a la societat. El mateix que passa a les germandats (i possiblement a les falles) es veu als alts càrrecs polítics o al món empresarial. Així que cadascú que medite la seua part. A tots ens toca treballar.
Però, només un apunt final, si revisen els texts bíblics, no obliden que Nostre Senyor a qui primer es va revelar com ha ressuscitat fou a tres dones, que intuïtivament tornaren al Sepulcre.
Qui sap. Igual a la Setmana Santa li fa falta eixa intuïció.
(NOTA: Este artículo teóricamente debía salir en el número 130 de La Opinión de Torrent, pero, por misterios del ciberespacio, no llegó a la redacción y ha sido sustituido por el anterior, «El mes de Berlanga». Lo cuelgo aquí antes de que caduque. En breve aparecerá en la edición digital del periódico y, quién sabe, si en la siguiente impresa)
CANCIÓN PARA ESCUCHAR: Las palabras que me dijistes (M Clan – Memorias de un espantapájaro)
Miope 