Miope

Com bé diria Luís Piedrahita, el genial monologuista de “El hormiguero”, el que pretén la columna de hui és fixar la mirada en les coses menudes, en eixos elements silenciosos que ens acompanyen i que donen forma al Torrent nostre de cada dia però que, malgrat el seu valor quotidià, passen desapercebuts i no reben l’atenció que es mereixen.

Precisaré: Des de meitats del segle XX, l’element urbanístic que ha configurat la nostra ciutat és, sense cap dubte, l’Avinguda. Hem crescut com a urbe afegint branques a este gran arbre que va anar creixent directament des de l’arrel del casc antic i dels orígens de Torrens. Del seu valor essencial i vertebrador només afegiré una coseta més: creix amb l’absència. Quan ens la tallen al tràfic, no hi ha que circule pel municipi.

Però precisaré més encara: Per damunt d’estes característiques urbanístiques i obviant, de pas, velles polèmiques terminològiques, m’agradaria especialment que es detinguérem en l’Avinguda (o, en el malparlar local, en “l’Avenida”) pel seus bancs. Sí, amics i amigues, sense eixos bancs, Torrent no seria el que és. Són els testimonis muts de la nostra historia recent. Quanta vida han vist passar, quantes persones, quantes conversacions, discussions, festejos de noviis, xarraetes, bromes entre amics, descansos després d’una passejada… Si algú deu conèixer bé als torrentins, eixos són els bancs de l’avinguda.

I per què tota està exaltació mobiliària? Quin sentit té a este article? Molt senzill: perquè els bancs són com els nostres majors, veuen la vida passar serenament, tranquils, pacients. Asseure’s en l’Avinguda significa el “moment kit-kat”, com un temps mort al bàsquet, detindre’s i fugir de l’estrès amb que la societat i nosaltres mateixos ens castiguem. Si tots fórem com eixos bancs, la nostra vida i el nostre Torrent segurament seria diferent, menys precipitat i menys irascible.

I, ací va l’últim gir del guió de hui: Si tots ens semblarem a l’estil de vida dels bancs de l’Avinguda, amb eixe sentí comú, realment sí que parlaríem d’una Torrent Cívica, de valors al carrer, de bones formes, de menys gresca política, de més argumentar i menys criticar, més “bon dia” i més “per favor”, sense soroll al carrer de nit, no xiulant i engrescant-se per no tindre un regal “gratis” la nit del 5 de gener, no insultar als Reis Mags… en resum, estaríem parlant d’educació.

(Artículo publicado en el número 126 de La Opinión de Torrent)

CANCIÓN PARA ESCUCHAR: No es mi primera vez (Deluxe – Fin de un viaje infinito)