Durant molts anys les festes patronals de Torrent no existien. Si es feien jo no m’assabentava. Era el punt flac d’una de les ciutats amb més actes festius per metre quadrat (falles, Setmana Santa, entrà de la flor, Sant Blai…). Però en honor als Sants Patrons poca cosa. La meua curta memòria només recorda la Fira del Llibre i algun que altre concert al Sant Gregori.
Però, en pocs anys, este panorama ha canviant i molt. Deixant a banda el lloable esforç del consistori municipal per omplir les Festes de major contingut i acostar-les a tot tipus d’edats, no puc fer una altra cosa que recordar al grup de persones que fa més de quinze anys se’ls va ocórrer afegir a eixes no-festes un nou acte: l’entrada de moros i cristians.
El que al principi va ser vist pels veïns com un fet curiós, ha passat a ser indispensable per a Torrent. Hui les festes en honor dels Sants de la Pedra és sinònim de moros i cristians. Per això, és d’agraïts citar públicament a Buadin’s, Hospitalaris o Alfaquies per resistir i tirar endavant l’entrada quan eren pocs i valents. La festa ha crescut (i molt) i no ve mal tirar la vista arrere i agrair el camí inicial d’eixos “pioners”.
Però en Torrent els moros i cristians són diferents. És una festa jove, familiar (malgrat quadruplicar-se els festers en pocs anys) i espontània. I això la fa molt atractiva per als torrentins. Eixa primitiva Gran Entrada amb grup de clavaris, va evolucionar i l’estirà la va pegar davall altres paràmetres: impregnant-la del major sentit de l’humor possible malgrat respectar sempre la tradició.
Sí. Així pareix caminar la nostra festa. Totes les filaes i comparses tenim clar (parle en primera persona) que el fi és donar lluentor als actes oficial, però paral·lelament ha crescut un llistat de activitats no-oficials, on sempre es busca el “más difícil todavía” per a entretindre al personal. Un exemple clar són les xarangues nocturnes, els irònics parlaments, tamborrades, chupinazos, aeròbics… o, en el meu propi cas, la Festa del Barrejat dels Comilitons (espere disculpen la publicitat subliminal, però no sabia com colar-la…).
Així que ja tenen deures per a estes festes. Disfruten del calendari oficial i vagen investigant, descobrint i saborejant eixes xicotetes activitats amagades.
PD. Per cert, l’Ajuntament s’ha adonat del calibre del favor que se li ha fet? És certíssim que tots estos anys se’ns ha ajudat, però que no obliden que li hem donat vida a les festes patronals i això ens costa molts diners.
(Texto aparecido en la última edición de La Opinión de Torrent)
FESTES ’07: Ufffff… último día de compaginar trabajo y placer. Por fin, dos días de fiestas sin estar permanentemente mirando de reojo al reloj para acostarme a una hora prudente. Anoche vinieron nuestras mujeres para cenar y, lueguito, tradicional tractorà comilitona bajo una peculiar temática rosa (evidentemente, no tengo aun fotos, os dejo una del árbol «podado» del año pasado). Como siempre, nos divertimos y desvariamos a partes iguales. Por cierto, es curioso viendo las reacciones en casernas y kábilas el nivel de aceptación de nuestra manera de entender las fiestas y el humor: Guardians, Sumayl’s o Almohades nos siguen riendo las gracias, Buadin’s ha olvidado defintivamente sus rencillas, Almogàvers parece no olvidar, Muladins sigue perdido en su propio mundo, Contrabandistas siguen sin estar nunca, Cides sobrevive en la lejanía y los Hospitalaris nos aman en secreto, ciertas sonrisas les delatan aunque su Capitán haya iniciado una guerra fría contra nosotros.
Si semos buenos. Sólo es cuestión de tener sentido del humor.
CANCIÓN PARA ESCUCHAR: Omaha (Counting Crows – August and everything after)
Miope 
Una respuesta a “La festa que ha canviat les festes”
Has definido a la perfección la esencia de la fiesta de los moros y cristianos en Torrent.
Antes que se me olvide, Gracias por acordarte de esos primeros momentos.
Como participante de casi todas nuestras fiestas (muchas activamente y otras como espectador) siempre he pensado que el exito de los moros y cristianos en Torrent ha sido hacer la fiesta a nuestra imagen y semejanza, es decir dotar a los moros y cristianos de la forma de ser Torrentina. Siempre defenderé que la fiesta autoctona de Torrent, la que nos caracteriza son las Clavarias, y precisamente de alli nacen los moros y cristianos y con el tiempo siguen muy entroncada.
Por ello tenemos el lucimiento de la entrada y esa cantidad de actos no-oficiales de las diferentes comparsas y filaes que los festeros estamos deseando que lleguen. ¿Acaso no se parecen a las paellas que celebran las diferentes clavarias?