La genètica comilitona

 dissenyem-la-teua-festa-2.jpg

Segons un estudi recent del Genètic Institut of Massachussets, després d’anys i anys d’investigacions i anàlisis de sang, la famosa bogeria comilitona de la que tantes vegades hem intentat endevinar en estes pàgines (només han de repassar l’hemeroteca dels llibres de festes i voran com és una preocupació constant a les autoritats sanitàries) podria residir en el propi ADN d’esta panda d’animalots. Sí, com ho escolten. Nosaltres també s’hem quedat de pedra. Comilitó es naix, no es fa.

Amb este descobriment, les antigues hipòtesis que es barallaven a la comunitat científica (causa d’una ingesta massiva de barrejat, contagi per compartir plat i taula, causa d’un mateix trastorn infantil) pareix que són totalment errònies. La bogeria comilitona es porta en la sang. Increïble però cert. Així s’entenen molts aspectes de la seua vida i miracles i els seus hàbits poc saludables. Cap ens negarà que a nivell fester és una filà cristiana que sempre ha respectat les tradicions participant activament de tots els actes. Però sempre han tingut la mala idea d’afegir un plus a les festes, eixe “toc comilitó” que els ha fet inconfundibles. I damunt sempre s’ho han tirat a gala, com poden comprovar en estes pàgines. Animals i caxondos a mucha honra. Vaja, vaja. Ni millors, ni pitjors, diferents.

L’únic maldecap que l’estudi al que s’hem referit no ha aconseguit endevinar és quan es manifesta la bogeria i per quines causes. Es a dir, vostè pot ser també un d’ells. Falta saber quan eixe “gen comilitó” s’activarà i li entraran unes irremeiables ganes de fartar, beure, riure, pensar la bogeria més estúpida per a cridar l’atenció… Mentre es coneixen les causes d’este gen, les famílies dels afectats ja han sigut avisades, però, per ara, els malalts no accepten cap tractament, els encanta ser com són. Es més, alguns ja s’han emparellat i projecten o tenen en camí els primers “baby comilitons”. Déu meu. Volen, perpetuar l’espècie. S’estén la malaltia…

Actualment, són més de quaranta les persones reconegudes com a comilitons, més uns quans que amb el temps han emigrat, fugit o abandonat la causa. Ells saben que sempre seran comilitons, que a la genètica, a la sang, no se li pot esquivar. Un naix i mor comilitó. El algodón no engaña.

L’Institut d’Estudis Comilitons

PD. Texto publicado en el Llibre de festes 2007 de la Federació de Moros i Cristians de Torrent

PD. Estricta actualidad: Primer bofetón a los blogs torrentins. Ya lo veía venir y ni más lejos que ayer en estas páginas lo comentaba. Tanto blog anónimo pseudoinformativo a base de rumore rumore y «periodistas» libres tenía el riesgo de pasarse de listos y cometer algún patinazo. Pues llega el primero. El presidente de la JLF dice haber iniciado acciones legales contra un blog por calumnias e injurias. Curiosamente, «El ojo clínico de Torrent» ha desaparecido de la red. ¿Casualidad o coincidencia?

CANCIÓN PARA ESCUCHAR: Caminando en círculos (Quique González – Ajuste de cuentas)

Deja un comentario