Abans del tsunami del 27M, l’aleshores candidata Mª José Catalá no es cansà de repetir que a Torrent hi ha ciutadans de primera i de segona, dos marxes de desenvolupament, barris amb projecció i altres oblidats… Raó no li faltava, però, curiosament, algunes d’eixes barriades en inversió més marginades (que no marginals), zones històriques del poble i carrers “de tota la vida” tampoc varen lluir cap cartell electoral. De cap partit. Ni dels vencedors ni dels vençuts. Mentira. D’un sí. I, justament, acabaria perdent el regidor que ostentava en la passada legislatura. Així que ja me contaran, inclús en propaganda electoral hi ha barris millors que altres i, damunt, l’estadística i els resultats donen la raó als que els obliden.
Però no s’enganyen, açò no és cap crítica a ningú. Esta recent nascuda columna no pretén, ni ara ni en posteriors capítols, enfarinar-se en discussions. Ni més lluny de la realitat. Vol parlar de Torrent i ser escoltat pels que l’estimen. Per això, en este primer article es rep homenatge a eixos carrers antics, tranquils, callats, humils, que no es senten envejosos per falta de cartells amb somriures forçats dels candidats, perquè saben que Torrent va créixer des de les seues voreres i cantons, perquè veuen, orgullosos, què gran i dinàmic s’ha convertit la seua ciutat i, perquè saben que l’essència del poble la continuen custodiant ells.
Són carrers on es pot encara passejar pel mig de la calçada, amb plantes baixes tradicionals, veïns conversant a la porta, sopars a la fresca en estiu o xiquets jugant als amagatalls. Per a cadascú, eixe carrer tindrà un nom concret i uns records propis. Per a mi, torrentí de l’altre costat de Vora Sèquia, són carrers amb nom de sant o de municipi de la comarca (Xirivella, Alaquàs, Santa Llúcia, Sant Josep, Sant Onofre… rueguen por nosotros), carrers amb llum tènue, amb l’olor a xocolate de la fàbrica de mon tio, el sabor del pa del forn de Toran, les poalaes de la festa de San Caietà o el passar dels cavalls del senyor Ricardo. Carrers que no han canviat massa des de que vaig nàixer fa poc menys de trenta anys, amb veïnat major i noves generacions que busquen ací la pau que el soroll de l’avinguda no els dona.
Això sí, carrers que, malgrat ser callats, continuen necessitant d’inversions i atenció. Amics polítics, passegen per ací i peguen una mirada. Torrent s’ho agrairà.
PD. Si antes lo digo, antes sale publicado mi primer artículo de «El xocolater» en La Opinión de Torrent. Ya pueden pillarlo por la patilla en su tienda, bar, dependencia municipal o coche más cercano. Por cierto, me estoy planteando seriamente la posibilidad de cambiar el nombre al blog y adoptar esta nueva marca. Este verano lo meditaré.
CANCIÓN PARA ESCUCHAR: Distant Sun (Crowded House – Together alone)
Miope 
Una respuesta a “A l’altre costat de Vora Sèquia”
[…] estuvimos esperando a que llegara el día en que pasaría Mr. Marshall por nuestras calles de a l’altre costat de Vora Sèquia. Esa mañana, en nuestro horno alguna agorera ya nos dejó caer que no era el primer barrio en […]