El dia després costa moure. Trenca l’alba i la ciutat desperta pereosa, quieta, com intentant no cridar l’atenció, a pas lent, calculant esforços, mentre els carrers es recuperen poc a poc de l’excés de les jornades anteriors. Caminar a primera hora del matí per l’urbe ensopida és un plaer menut, respirant pau, degustant el silenci.…

Els exiliats el dia de Sant Blai ho passem mal, vivim amargats pensant el que no dinarem. La millor opció per a sobreviure mentalment és no consultar el mòbil, no presenciar la passarel·la de cassoles. A migdia, dinant un altre plat d’arròs, comentàvem entre companys els menjars típics de cada poble. Alguns s’entristien sense cap propi. Jo no vaig tindre ni…