M’estic fent major. M’ho note. Cada any que creue estic més sensiblero, melancòlic i ploronet. També em repetisc. Comence a ser massa monotemàtic, sempre tirant de menys a qui ja no està. Em passa inclús amb els companys de pàgina. Mai m’he recuperat del tot de no tindre al costat a Arturo García, amic i…

La memòria és molt capritxosa. Recorde pocs moments concrets de l’escola, en Monte-Sión. M’agradaria conservar més, poder passejar-me per ells, però el pas del temps ho desdibuixa tot. En canvi, sí tinc una sensació global de felicitat, de ser anys venturosos, afortunats. Érem un bon grup. El C. La majoria veníem junts des de preescolar.…