Rigor històric

Lorolorolo, lorolorolo… Ni vestimentes ni boatos. El que més em va cridar l’atencio la primera vegada que vaig viure en directe l’entrada de moros i cristians d’Ontinyent (una de les “grans” junt a Alcoi, Villena o Vila Joiosa) fou que els festers, al desfilar, taral·legaven les cançons en veu alta. Amb una gran somriure. Movent-se d’una forma molt natural. Gaudint de la música i el pas molt més que lluint davant del poble. Com es sol dir, ho duen en la sang.

Nosaltres, en Torrent, estem en camí. Superats ja tots els prejudicis locals, ningú discuteix que els moros i cristians són l’emblema de les festes patronals i que, malgrat els pressupostos limitats, les entrades són espectaculars. Això sí, allò de desfilar amb cara de completa felicitat, alguns encara estan aprenent. Fixen-se enguany, descobriran als acartronats, aquells que ni escolten la música.

Ritme apart, camí de la trentena, pareix que les nostres festes de moros i cristians busquen reposicionar-se un poc. Per a començar, per la lògica del canvi en l’edat mitjana dels festers. La nit comença a perdre el protagonisme en favor del “tardeo”. Y del “mañaneo” mirant els horaris dels actes extraoficials de filaes i comparses. Ja no s’escolten quasi xarangues nocturnes. Els anys no passen de bades.

A nivell oficial, la nova junta de la FMCT també està repetint el mantra de que venen “canvis”. Per ara, pareix que els tirs van per augmentar l’espectacle i historicisme en tots els actes. No s’enganyem. Poca història de reconquesta tenim a Torrent. Jo apostaria més per trobar un to més natural i propi, per exemple mullant-ho tot amb tocs d’humor i actualitat.

És el nostre caràcter. Per què no apostar pel que ens fa diferents?

NOTA 1: Artículo aparecido en el número 331 de La Opinión de Torrent

NOTA 2: Por error propio, en la edición en papel del periódico, el título de la columna es el del número anterior.

Anuncios

De lo local a lo global

Clic. Tenim a l’abast de la nostra mà tot el món. Clic. És fàcil, ràpid i intuïtiu. Amb un simple telèfon i un parell d’aplicacions. Clic. Podem posar l’ull en qualsevol part del planeta, estar al dia de l’actualitat mundial o connectar-se amb persones a quilòmetres de distància. Clic. Però, de què ens val conèixer el món sencer si no sabem allò que passa al costat de casa? Tenen cabuda hui en dia els mitjans de comunicació locals entre l’allau mediàtic global?

Més que mai. La informació de proximitat, ens converteix en persones amb noms i cognoms, ens permet identificar-nos entre el bombardeig de notícies i ens ajuda a sentir-nos part d’un lloc, a tindre arrels. Malauradament, pareix un periodisme menys valorat professional i acadèmicament. Però és imprescindible. Tant com estar al dia de les tendències mundials.

Ara que (per fi!) comencen les emissions en proves per al retorn de Torrent Ràdio, que Tele Torrent bota al cable i que, a nivell autonòmic, ja tenim funcionant À Punt, és bon moment per a reivindicar els mitjans de comunicació propers. El periòdic que tenen en les mans és un bon exemple. Malgrat als entrebancs, a la mancança dels ingressos publicitaris és manté a peu del canó. I no és gens fàcil.

El futur dirà si serà en paper, ones hertzianes o suports digitals, però és al periodisme local on trobarem els temes que ens són importants de veritat, que, malgrat a ser casolans, tenen major repercussió a les nostres vides que moltes notícies a nivell mundial. I, del local ja passarem al global. Que temps hi ha per a tot.

Llarga vida als mitjans de comunicació torrentins! Clic.

NOTA: Artículo aparecido en el número 330 de La Opinión de Torrent

Comença la cursa política

El temps passa volant. En només un any ja estarem en plena voràgine electoral. Sí, sí, ja estem ahí. Entre festa i festa, la legislatura se’ns va de les mans i per a maig de 2019 ens toquen comicis locals i autonòmics. La festa de la democràcia! Ja saben, allò de prometre coses i convèncer-nos de qui es mereix gestionar els assumptes de la res pública o, com també dirien els romans, del bé comú.

I, si mirem els últims moviments, en Torrent ja han començat la cursa cap aquella meta. Els nostres runners polítics intenten agafar un primer avantatge. Fem un repàs ràpid. No és casualitat (és estratègia) la presentació de l’equip de govern socialista del “Pla de Millores de Torrent 2018-2019” amb 70 obres i actuacions. El seu tradicional competidor, el PP, ha arrancat la campanya “bar-ticipa i proposa” i, C’s, el “Café Ciudadano” (els dos, a la taula i al llit al primer crit). A l’altre costat, Compromís sembla a l’expectativa autonòmica i Guanyant Torrent, ja saben, al seu propi món.

Ningú està per a dormir-se. Entre la nova fragmentació de l’electorat i la situació econòmica dels últims anys, la previsió no pinta a majories amples. De fet, este panorama s’ha vist reflectit a les dos últimes legislatures: pocs acords, poca política i cap projecte de calat; sobretot, economia domèstica, gestionar el dia a dia de la ciutat. Hi ha certs reptes que Torrent continua sense afrontar en condicions.

No s’anem a avorrir els propers dotze mesos. Temps tindrem de fer anàlisis més profunds i jugar a les quinieles. Per exemple, desvetllar els primers dorsals d’esta cursa. Serà per a la tardor i aposten a que van (o volen) a repetir la majoria.

La pregunta és: S’ho han merescut?

NOTA: Artículo aparecido en el número 329 de La Opinión de Torrent

50 anys de Juniors

Sí. Com escolten. Ja són 50 anys. Enguany està d’aniversari el primer Centre Juniors que es va crear a Torrent, el de la parròquia de l’Assumpció. L’efemèride es celebrarà els dies 27 i 28 d’abril i, avís per a navegants, jo mateix he viscut entre panyoletes i crismons vora vint anys. Però els estalviaré una columna caldosa. Per a conèixer la meua experiència personal ja està el llibre commemoratiu.

Però sí és moment de posar en rellevància la importància de Juniors MD a Torrent, que és molta. Va crear un espai de trobada per a molts xiquets i xiquetes on abans no hi havia res, sent una alternativa molt sana, d’oci de qualitat i de creixement personal. Són tants els que han passat per Juniors a Torrent, amb tants bons records, que si hi hagués un estudi sociològic que mesurés el seu impacte els dissabtes per la vesprada, poques entitats socials podrien igualar les seues dades.

A més, molts dels que es van criar com a educadors, també ho feien a la vegada en entitats com la JOC o la JARC, gèrmens de tantes organitzacions comarcals. Un creixement que, encara que puga semblar una mica exagerat, ha servit en les carreres professionals. No és casual que molts acabaren en càrrecs de responsabilitat. Es percep un capacitat de gestió i resolució, de recursos, de saber treballar en equip. Com trets del mateix patró, amb un estil que es nota.

I, repetisc, tot açò només a nivell social. Els que hem estat dins sabem el que ens ha donat Juniors. I ens sentim uns privilegiats. Tant de bo que la societat torrentina es senta part d’este aniversari i reconega la importància que ha tingut, té i tindrà Juniord MD.

I, per què no, algun dia l’atorgue el Premi Carta Pobla de Torrent.

NOTA: Artículo aparecido en el número 328 de La Opinión de Torrent

Incongruències

M’estic fent major a la carrera. M’ho note. Són detallets, coses puntuals, però vaig veient com, amb el pas dels anys, m’està eixint la mala llet. Vostés igual no m’ho veuen, però jo sí. Què li anem a fer, mentre a alguns, de repent, els apareix intolerància al gluten o a la lactosa, a mi l’al·lèrgia em surt amb les incongruències. Xé, que hi ha certes coses que ja no les passe! O, pitjor! Que no me les calle!

Diguem tiquismiquis, però ara que s’acosten les Falles sempre m’ha cridat molt l’atenció que el dia gran, el del seu patró, el que li boten foc als monuments en el seu honor (encara que, originàriament, esta pràctica estiguera més vinculada a l’equinocci de primavera i els focs satírics), al pobre Sant Josep ningú li fa cas. Només tenen que acostar-se a la missa major de les comissions. Les falleres majors i quatre més mal contats. I mira que el dia abans tots vinga el plor amb la Geperudeta. Però, al marit, res de res. Ni cap rés.

Però, no és un cas únicament faller. En els moros i cristians igual. Això sí, fa uns anys varen tindre la picardia de tipificar un número mínim d’assistents als actes oficials. I l’ofrena als Sants de la Pedra i la processó foren dos d’ells. Però, si fins i tot ocorre amb la Setmana Santa! Molt de tambor i corneta però el Diumenge de Glòria no faces entrar a molts en missa.

Està clar que la religiositat i les festes populars són el que són. I que ningú pot obligar a res a ningú, però no me deixaran de reconèixer que un poc d’incongruència sí hi ha en el que els he contat.

I, si no, lo que jo deia, que m’estic fent un güelo reguinyós.

NOTA: Artículo aparecido en el número 327 de La Opinión de Torrent