El dia després costa moure. Trenca l’alba i la ciutat desperta pereosa, quieta, com intentant no cridar l’atenció, a pas lent, calculant esforços, mentre els carrers es recuperen poc a poc de l’excés de les jornades anteriors. Caminar a primera hora del matí per l’urbe ensopida és un plaer menut, respirant pau, degustant el silenci.…