El primer record que tinc de la ràdio és al perruquer. Per estrany que parega, per una vergonya inexplicable, sempre guarde silenci mentre em tallen el monyo. Era ma mare, que mai va saber estar callada, la que salvava aquell moment incòmode. La ràdio també. De fons solia tindre sintonitzada “La ventana” amb Xavier Sardà.…