Cadascú té les seues tradicions personals. Una de les nostres, en casa, és cada Diumenge de Pasqua sopar amb els amics, els de sempre, per xarrar i, de pas, fer balanç de la Setmana Santa i arreglar el poble. Bé, realment mai hem solucionat res. Amb una excepció. En una d’eixes sobretaules va sorgir fa anys el concepte de la Triple Corona. Ahí sí estiguérem encertats, lúcids. Sobretot, un servidor qui, poc després, ho va publicar en estes mateixes pàgines amb gran èxit. Ara visc de rendes, explotant la marca.
Algú em va xiuxiuejar a l’orella que les passades falles, en un casal dels clàssics, va sorgir debat sobre els seus requisits. És cíclic que açò ocòrrega. Cada cert temps toca recordar les bases del concurs. La Triple Corona és aquell títol fictici amb què tota torrentina somia: ser Reina del Encuentro, Fallera Major del poble i Capitana Mora o Cristiana. És ser tot. Aconseguir els tres emblemes festius més populars. La màxima lluentor. Dona igual l’ordre, però han de ser eixos tres. Està molt bé ser de la Cort d’Honor, Musa de la Música, Clavariessa Major o alcaldessa del poble. Ningú vos lleva mèrit, enhorabona xiques, però no suma.
Qui sap si algú l’aconseguirà. S’ha de tindre ganes, diners i l’edat adequada. Jugar bé les cartes i ser escollida. Si no em fallen els comptes, tenim ja algunes dobles corones: Amparo Martínez, Gemma Peris, Pili Blanquer, Mª Carmen Romero, Rosa Ortí i Inma García Barat. Es coneixen, inclús, famílies propenses als títols festius, com dinasties. Però, enguany, estrenem novetat: la Reina del encuentro és filla de la Capitana cristiana i la Capitana cristiana és mare de la Reina del encuentro. Ara sí l’hem liat. Menuda agenda la d’eixa casa. Al comitè de savis ens va a tocar ara fer un apèndix de les normes. I el que és pitjor: damunt, la meua filla és patge.
Però ara no tinc clar de qui de les dos.
NOTA: “Al voltant de la Triple Corona”, artículo publicado en la edición número 416 de La Opinión de Torrent.
Miope 