En casa m’educaren bé. Moltes vegades de la mà del refranyer popular. Només te’n recordes de Santa Bàrbara quan trona, m’escoltava de menut quan tenia l’aigua al coll i començaven les preses, l’ajuda’m per favor, quan només els tenia en compte amb les urgències. Raó no els faltava. Tot per a última hora. Els calvots sempre foren ben guanyats. L’altre record amb la també protectora dels pirotècnics és més juvenil i picant. Santa Bàrbara bendita patrona de les tronaes cantava Visanteta, la del virgo, la de Favara, la que els més majors ja saben que feia què.
Ara que fa bon temps però massa calor, les gotes fredes encara queden lluny. L’estiu és molt amnèsic, bendito sea, però darrere seu arribarà la tardor, les primeres pluges, la memòria, la por i la paranoia. I se’n recordarem de Santa Bàrbara quan trone. A dia de hui encara queden infraestructures per acabar, llocs per endreçar i zones per netejar. Les ferides i els punts de sutura encara estan tendres. No és una reconstrucció senzilla. Ni barata. I els temps d’obra són els que són. Almenys hi ha voluntat per part de les administracions: la de senyalar-se els uns als altres.
El temps jutjarà a cadascú. D’això no s’escapa ningú. Podem mirar a un costat. Tirar-li a altre la culpa. Però tots sempre tenim una quota de responsabilitat. Tots. Inclús vostè i jo. Tan simple com a qui donem el nostre vot. O si callem davant les injustícies que presenciem. Ja saben, pel que diran, per la pressió de les xarxes o perquè alguns s’enrrabien quan li duen la contra. Aleshores serà massa tard i se’n recordarem de Santa Bàrbara. I algun dia els nostres fills ens preguntaran com va respondre la societat davant la barbàrie a Palestina, l’ofegament del valencià, dels valencians o les morts en pateres.
I què podíem fer nosaltres, contestarem amb vergonya.
NOTA: “Santa Bàrbara”, artículo publicado en la edición número 413 de La Opinión de Torrent.
Miope 