Agafa-ho que és gratis, dona igual el que siga, balons de plàstic, poals, graneres, caramels; ves per a ell, encara que tingues que espentar, fer cua; moltes coses són gratis, eixir a caminar, beure d’una font, seure a un banc de l’avinguda centenària, els llibres de la biblioteca, penjar les banderetes de falles un mes i mig abans; gratis ixen les caques de gos en mig del teu camí, els patinets creuant per on els rote, assenyalar-se uns a altres per la gestió de la DANA, quién fue primero y quién último, les fake news, els rumors, no verificar, tot siga pels vots, que també són gratis i després passa el que passa; gratis és gaudir de la gran quantitat de festes que tenim al poble, que són el nostre patrimoni sentimental i de vegades se’ns oblida, com el voluntariat o la importància de la societat civil; internet pareix gratis, les xarxes socials, però fan negoci amb tu, l’algoritme mana, ven el seu producte, no s’adonem però passegem amb marques comercials al pit, som anuncis ambulants; gratis serà escollir la llengua al col·legi dels teus fills, però si no defensem nosaltres el valencià qui ho va a fer; recordar als que ja no estan també és gratis, necessari, com visitar a la família, als majors, que tinguen més companyia que la televisió; gratis és prendre la fresca, el sol, jugar en el parc, el migdia amb amics en una terrassa, la cervesa no ho és, però què importa; gratis haguera sigut posar algun debades o un punt, un enllaç, una subordinada, que el text respirara; perquè opinar és gratis, escriure esta columna també, inclús el periòdic que estàs llegint; perquè, el que no és gratis i no ho pagues, és furtar i està mal.
Perquè sense res vinguérem i sense res se n’anirem.
NOTA: “Gratis”, artículo publicado en la edición número 409 de La Opinión de Torrent.
Miope 