Del serial de moda en Torrent els faig a tos assabentats. No és La Promesa, encara que molts estiguen enganxats. Els parle d’“Ací no hi ha qui neteje”, la divertida entrega diària on la facció popular del govern local i els socialistes torrentins dirimeixen sobre l’estat higiènicdels nostres carrers. És tot un passeig pel terme, descobrint on estava brut o s’ha netejat. El algodón no engaña, tots sabem que la culpa és dels incívics no de cap consistori, però que més dona. Ahí estan, uns i altres, compartint fotos sobre neteja. Don Limpio estaria orgullós.
Vivim en l’era de l’entreteniment. Veient els índex d’audiència, les dos factories han produït altres spin off d’èxit com “El misteri de les tanques desaparegudes”, “Quién sabe dónde no me trauen en les fotos” o “Este Sant Gregori és una ruina”. Tots, en format modern, gravant-se com a youtubers o amb tiktoks humorístics. Les punyalades són sempre de dos direccions. Ara els socialistes sobre Amparo Folgado (“Alcadesa de Torrent, diputada provincial, turista en Madrid”) com de Jesús Ros s’ironitzava amb la paella russa.
Qualsevol diria que seguim en campanya. Perquè és una evidència que el nou govern aprofita tota l’activitat municipal per a vendre’s. I que els socialistes, amb les primeres colzades per ser el cap visible opositor, tenen una nova política comunicativa prou més incisiva. I tot des de les xarxes socials. L’espectacle polític ja no existeix als plens. Poc importen els debats. O els acords.
Here we are now, entertain us. Kurt Cobain ho cantava en la tan radiada Smells Like Teen Spirit, fart de la societat que li havia tocat viure. Satiritzava sobre una joventut que havia crescut cara a la televisió i preferia l’entreteniment a la informació.
I així estem nosaltres, vinga riure amb els vídeos.
Com si fórem bobos.
NOTA: Artículo publicado en la edición número 402 de La Opinión de Torrent.
Miope 