Els joves d’ara no són com els d’abans. Nosaltres no érem així. Cada generació ho pensa sempre de l’anterior. És un mantra repetit, cíclicament. Possiblement fruit de la mala memòria que dona l’edat. I de comparar-se com adult, amb l’avantatge de l’experiència. I no puc més que donar-los la raó. Estos joves no són iguals a nosaltres. Són millors. Jo, a la seua edat, era més trompellot i inconscient, menys empàtic amb el medi ambient i la diversitat humana, però, sobretot, sense nivell d’anglès. No estava jo per a viatjar pel món. Almenys sense la boina.
Tampoc és una afirmació exacta. Inútils sempre hi hauran. I maleducats. O malfaeners. Això no ho podrem evitar. Com als madridistes. Però que quatre tronades no ens deixen sense primavera. Igual és deformació professional, però sempre he pensat que es menysvalora als joves. Mai estan preparats. Es fixa massa la mirada en les seues mancances lògiques però poc en les impetuoses virtuts. En la mirada exempta de prejudicis. En l’espenta. Hem de confiar en ells. Tornant al futbol, els millors entrenadors són aquells que saben donar pas als jugadors de la pedrera. Els que aposten pel futur. Els qui en casa troben les grans estrelles.
La setmana passada uns dos-cents joves torrentins participaren en la JMJ de Lisboa amb el Papa i un milió més de persones. Sense cap tipus de problema. Ni de vergonya per les seues creences. És pot ser jove, cristià i modern. La majoria han sigut també este estiu educadors de centenars de xiquets i xiquetes en campaments. És el cas que millor conec, però hi ha molts més exemples, iniciatives, voluntariat o participació associativa a Torrent en mans de joves. Tenen ganes de fer-se escoltar, de contribuir. Però ens costa donar-los pas.
Com si estiguérem nosaltres per a donar massa lliçons.
NOTA: Artículo publicado en la edición número 401 de La Opinión de Torrent.
Miope 