No fèiem ni vint anys. No sabem encara per què, però ens van animar a que provàrem sort en una festa que començava a despuntar. Moros i cristians. No teníem ni idea on ens clavàvem però, érem joves i inconscients, així que sobre la marxa ja veuríem de què anava la cosa. I la bola va créixer. Ens van seguir el joc. Ens rigueren les gràcies. I pensàrem que per què no contribuir un poc a la festa. Deixar empremta. Un segell personal. I ho vàrem fer. Creguem que prou bé. Perquè han passat els anys iací seguim. Vint-i-cinc després. Inexplicablement.
I, també, contra tot pronòstic, Els Comilitons ho estem celebrant amb classe. Ni s’ho creguem nosaltres mateixos. Flipem. Hi hauran barrejats, música, ous i de tot. Però també cultura. Miren, si no. El proper dissabte 22 de juliol, mentre Espanya reflexiona, inaugurarem una exposició a l’Antic (però nou) Mercat, presentarem el nostre llibre commemoratiu i estrenarem en concert “1998” la nostra segona marxa pròpia. I,damunt, patrocinats! Toca’t els collons! Si es que ens prenen en sèrio i tot! El poble de Torrent no aprèn.
El nostre lema per a l’aniversari està sent“25 anys fent el bobo”, per a que no ens acusen d’engany. Més clar no ho podem dir. Mai s’hem quedat quets. Tenim una trajectòria molt viva, amb moltes festes, ocurrències, idees, càrrecs oficials i, sempre, tot regat amb un sentit de l’humor molt peculiar. Mai hem volgut altra cosa que passar-ho bé. I pensem seguir fent-ho. Estem agust amb nosaltres mateixos. Canviaran les formes, les edats, però no el fons. Volem pegar-nos unes rialles. Junts. Durant una setmana. Cada any. Però no faríem justícia a la nostra pròpia història si ara ens posàrem massa sentimentals. Comilitons no va de plorar.
Perquè tot sempre ha sigut una gran broma.
NOTA: Artículo publicado en la edición número 400 de La Opinión de Torrent.
Miope 