Autor: carlesxpuig

  • Un encàrrec

    M’estic fent major. M’ho note. Cada any que creue estic més sensiblero, melancòlic i ploronet. També em repetisc. Comence a ser massa monotemàtic, sempre tirant de menys a qui ja no està. Em passa inclús amb els companys de pàgina. Mai m’he recuperat del tot de no tindre al costat a Arturo García, amic i…

    Leer más: Un encàrrec
  • Socràtics

    Sòcrates, encara que és un dels filòsofs clàssics més coneguts, curiosament, mai va deixar res per escrit. Ell preferia el calor de l’oralitat, de la paraula parlada, del diàleg. No li agradava la freda escriptura. Per sort, els seus deixebles no opinaven igual i noms com Plató o Jenofonte sí van plasmar al papir alguns…

    Leer más: Socràtics
  • La classe

    La memòria és molt capritxosa. Recorde pocs moments concrets de l’escola, en Monte-Sión. M’agradaria conservar més, poder passejar-me per ells, però el pas del temps ho desdibuixa tot. En canvi, sí tinc una sensació global de felicitat, de ser anys venturosos, afortunats. Érem un bon grup. El C. La majoria veníem junts des de preescolar.…

    Leer más: La classe
  • No sé por qué

    No sé pronunciar la palabra ibuprofeno. No la vocalizo bien en público. Entro en la farmacia y me trabo. Ifropeno. Buprefeno. Pero hay más. En los penaltis del Argentina-Holanda me golpeé el pecho de la emoción. Me jodí un intercostal. Un mes me duró el dolor. Y más aún. Regresaba la camilla con mi Santa,…

    Leer más: No sé por qué
  • La LL.U.M.

    Tocava el campanar les set de la vesprada quan vaig escoltar rialles a la meua esquena. Passejava jo pel Raval amb el meu fill. Em vaig girar curiós. En un bar oferien cerveses a tres reis mags. Creuaren a la carrera davant meua. Devien tindre presa. S’agafaven les capes per a no caure. Eren Gaspar,…

    Leer más: La LL.U.M.