M’estic fent major. M’ho note. Cada any que creue estic més sensiblero, melancòlic i ploronet. També em repetisc. Comence a ser massa monotemàtic, sempre tirant de menys a qui ja no està. Em passa inclús amb els companys de pàgina. Mai m’he recuperat del tot de no tindre al costat a Arturo García, amic i…