Sorpresa. Si es sap buscar i seleccionar, eixe gran patí de veïns que es Facebook pot ser molt profitós. Ja veus tu, inclús per a fer-te reflexionar!

Llegia l’altre dia al “mur” d’un amic, la necessitat de tornar-li el Nadal a qui li perteneix. Quantes vegades hem escoltat allò de que “enguany no vaig a celebrar el Nadal perquè estic en l’hospital, perquè no tinc treball, perquè fa poc que va morir…”? Moltes. I ell es preguntava, precisament això, què li havíem fet al Nadal per a que no pogueren celebrar-ho els malalts, aturats, immigrants o pobres, quan, precisament, és un crit a la esperança.

Només hi ha que anar al text bíblic de Sant Lluc per a comprovar-ho: el diví naixement es va produir tirats com a gossos, en un pessebre i amb curiosos pastors de veïns. Tota una festa. (Nota per a lector: A esta altura de l’article, done per evident, que tot qui és creient sap per què celebra els nadals… els no-creients, no entenc que festegen).

En estos últims temps que a Torrent se’ns ompli tant la boca amb la paraula “crisi” (per cert, estadísticament, quan més o menys apareix en els mitjans de comunicació, abans comença o acaba) i el patiment que estem patint (duplique la paraula per a fer èmfasi), malgrat tot, no deuríem perdre l’oportunitat de celebrar el Nadal, especialment qui ho passa mal (cadascú tindrà al seu cap un cas concret), i agafar-se a esta esperança.

Cert és que la esperança no ingressa diners al compte bancari, no dona de menjar, però sí ajuda a afrontar millor els problemes, a buscar solucions, a caminar cap un futur millor.

Perquè ja ho canta Jorge Drexler: hi ha que saber caminar i vore en l’obscuritat. Perquè, “no es la luz lo que importa en verdad, son los doce segundos de oscuridad”.

Bon Nadal.

NOTA: Artículo aparecido en el número 214 de La Opinión de Torrent